Debat tancat

El debat està tancat. Els mitjans se n’havien fet ressò. Ara bé, en un primer moment, cap veu autoritzada va confirmar si les notícies publicades eren certes o no. Finalment, al cap d’uns dies, ha caigut l’anunci oficial. No hi haurà avançament de les eleccions. Per tant, caldrà esperar l’acabament de la legislatura perquè s’insti de nou el debat democràtic que coneixem cada quatre anys. Diferents arguments havien estat avançats, en favor d’una ràpida crida a les urnes. El primer, de caire històric, o sigui tornar a la normalitat, amb alternança cada dos anys de les eleccions generals i de les comunals. Argument que es pot entendre i compartir. Altres pregonaven que, després del tractament de la crisi del Covid i de les recents enquestes, una victòria de la majoria actual era cantada. Càlcul polític, doncs, que es pot titllar de massa optimista. En efecte, nombrosos exemples demostren que així no ha anat sempre. Un cas famós és el de Churchill i del seu partit, que després de liderar la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial va perdre les eleccions del 1945. Altres arguments en contra no es poden menysprear. El més sòlid consisteix en l’alentiment que això causaria en la gestió del país. Si s’hagués anunciat ja l’eminència d’unes eleccions al desembre, l’aparell administratiu s’hauria vist pertorbat en la seva activitat, en un moment crucial, en el qual la implantació de nombroses reformes s’imposen. Perdre sis o set mesos, per un càlcul polític i electoralista, hauria estat un senyal de gran irresponsabilitat i, a conseqüència, els electors haurien pogut tenir la temptació de sancionar una actitud que feia prevaldre els interessos partidistes als de l’Estat. Tampoc es pot deixar de banda que una elecció sempre és imprevisible i pensar que és guanyada sense baixar de l’autobús, com es diu popularment, és un error garrafal, com demostren altres eleccions fallides en circumstàncies similars. Sortosament, aquesta idea ha estat totalment descartada. Per tant, els elegits podran continuar amb la seva tasca de modernització de les nostres Valls, i, el dia que toqui, d’aquí a uns dos anys, aquesta feina serà sotmesa a la censura del poble, únic òrgan sobirà.