Quatre anys

Sí, també hi ha els Mundials. I els Europeus –o el que toqui a cada atleta– i la Diamond League i els Campionats Nacionals. I encara hauríem d’esmentar performances fora de competició, com aquella dissenyada perquè en Kipchoge rebentés la barrera impossible de les dues hores a l’hora d’emular en bo d’en Filípides. Els atletes d’elit, però, compten de quatre en quatre; la glòria olímpica és inigualable. Fondistes, migfondistes, esprintadors, saltadors, llançadores, decatletes, heptatletes i tota la pesca es passen quatre anys per rebaixar algun segon o un grapat de centèsimes, malden milers d’entrenaments per arribar un o dos centímetres més enllà... Quatre anys, un centímetre. Quatre anys, quatre centèsimes de segon. Els problemes estructurals de tota una societat, en canvi, els volem resoldre amb una intervenció estrella en seu parlamentària. O exigim que es resolguin amb un projecte exprés, amb resultats immediats, a un cost mínim, amb ningú més implicat que [aquells que a nosaltres ens semblen] els imprescindibles. O tolerem que es pilotin amb equips cada cop menys estables, amb legislatures escapçades sense cap justificació convincent lligada amb la resolució d’aquests problemes. Trobem comprensible que tot un equip de metges, físios, dietistes, psicòlegs, entrenadors, encarregats de material, comercials, personal de logística i de neteja s’alineïn per aconseguir que un grapat d’atletes millorin posicions i marques a quatre anys vista, però després trobem intolerable que una discussió entre els nostres representants sobre drets que ens afecten a tots s’allargui més del que ens sembla tolerable. Entenem que una escriptora hagi necessitat quatre anys per bastir tot l’entramat de la seva última novel·la, però quatre anys ens sembla massa temps per solucionar els problemes de trànsit que ens afecten cada dia i encara menys entenem que es necessitin antropòlegs i programadores per un problema que “jo solucionaria molt fàcilment fent això que us dic i prou”. Tot plegat, benzina per a la política espectacle, per al joc dels miratges, per consolidar una dialèctica d’exigir resultats immediats i oferir actuacions instantànies tan visibles com buides, per posposar eternament allò que ens exigiria uns quants anys de feina continuada. Tots al sac i el sac a terra.