Viatjar en temps de Covid

Una amiga m’explica que se’n va de viatge, que farà una ruta per les capitals bàltiques però que si arriba a saber tot el que ha de fer per creuar les fronteres s’hauria quedat a casa. S’ha fet un fart de recórrer el món així que té la suficient experiència acumulada com per saber la quantitat de traves extra que ha imposat la Covid a la mobilitat internacional. Però això no deixa de ser una gota dins d’un oceà, un problema dels qui han sortit poc o gens malparats de la pandèmia. Els qui encara es poden permetre costejar-se un bitllet d’avió i marxar lluny de casa durant les vacances, encara que al pressupost hagin d’afegir la prova PCR de torn. Perquè aquesta pandèmia ha tingut un cost per a la salut de moltes persones, ha deixat i segueix deixant víctimes i ha delmat l’estat físic i psicològic d’una immensitat de ciutadans, però també ha deixat en estat molt greu moltes economies domèstiques, les de persones que han perdut el lloc del feina o el petit negoci en què havien invertit estalvis i esperances. Els que es quedaran sense vacances, i aquest pot ser el menor dels seus problemes. La qüestió és que estem davant d’un peix que es mossega la cua, que els viatges que encara es poden permetre moltes persones serveixen per donar oxigen a moltes altres. No cal pensar en destins llunyans, l’exemple el tenim aquí mateix i en l’hivern cru que han passat negocis i treballadors i les esperances dipositades en aquest estiu que sembla que està rutllant, encara que no per a satisfacció de tothom. Així que embarcar-se en un viatge també és una contribució a la recuperació i els qui el planifiquen i es desesperen amb la burocràcia i el sobrecost afegit han de pensar que estan contribuint a aquesta responsabilitat col·lectiva que estem practicant des que el març del 2020 un virus desconegut ens va canviar la vida. Feta la maleta i amb el passaport Covid a la mà ja només queda esperar que si a més ens hem de fer un test d’antígens o una TMA/PCR tot i estar doblement vacunats –coses de la variant delta– la prova no ens faci la guitza i les vacances no siguin un parell de setmanes d’aïllament a casa i, el consol, que hem contractat una assegurança de viatge i ens retornaran els diners.