Pum, pum, bam, bam

Pum, pum, bam, bam, pum, pum, bam, bam, pum, bam, pum, bam, una estona d’allò que en diuen música i jo en dic fressa, i continua el pum i el bam, i una estona d’una dona bruelant perquè una colla d’una vintena de pedaladors estàtics sense feina suïn (pum, pum, bam, bam) la cansalada i facin allò que en diuen vida sana i jo en dic presa de pèl.

Pum, pum, bam, bam... Fa més de mitja hora que hi són i, per experiència (ja fa dies que els hem de sofrir un parell o tres de cops per setmana), sé que estarem així, tirant curt, una hora i mitja més amb un descans d’uns vint minuts perquè ells vagin a pixar i les meves orelles es relaxin una estona. Bam, bam, bam, bruel, pum, pum, el soroll dels pebrots, pum, bam. Tinc la columna per fer i una correcció d’uns quants llibres que em miren de reüll perquè no hi ha déu que es concentri.

Pum, pum, bam, bam... Tanco una estona el Word i me’n vaig a fer-la petar al Twitter, que allà no es necessita estar gaire alerta per deixar-ne anar alguna de fresca i fer alguna riallada. Parlen de Seta. Tanco els ulls i ja hi soc. De lluny, veig la muntanya d’Agde i sé que faré veure que no recordo Simó de Monfort ni el camp de refugiats i m’hi aturaré. És ple hivern i en un dels bars dels carrers estrets de la part antiga m’hi aixaliaré amb un conyac ben calent a la vora de la llar. Després faré via, entre la mar i l’estany de Taur, cap a Seta i m’aturaré a mig camí, a passejar per la platja per recollir-hi algunes conquilles i fitar el blau de l’horitzó. Només d’arribar a Seta, la remor de l’aigua dels canals em farà companyia fins arribar a la màgia de Le Grand Hotel i respirar-hi pau i llum i silenci. M’asseuré al pati interior i em prendré una copa de picapoll de Pinet mentre canto Brassens i recito Valéry.

Pum, pum, bam, bam... I al capvespre buscaré Les Goélands i tots em miraran amb els ulls riallers. Darrere les ostres vindrà una sèpia “à la setoise” i una rosa que l’amo haurà tret d’algun racó “pour Rousé”. I en sortir-ne, buscaré un bistrot per acabar la nit amb un irlandès que s’hi posi bé i que tingui gust de cafè amb whisky. I a recargolar-me al llit, que demà hi ha Bosiga...

Pum, pum, bam, bam... Coi! Ho veieu com així no es pot treballar?