Llibre impossible

Poble costaner. Cases blanques, roques, pinedes i una cala sorrenca són el decorat perfecte davant la mar. A primera hora sents la brisa tímida contra el pit quan surts al balcó a fer el primer cafè. Els ulls s’omplen de blau. Al carrer, els operaris acaben de regar els arbres i enaiguar el carrer. El quiosquer apila revistes mentre badalla i el bon dia li surt rogallós quan et dona el diari: ets el client més matiner. T’agrada el moment, quan tot el poble es deixondeix. Tornes pel passeig. És l’hora dels ocells. De cop t’atures: en un banc solitari, algú ha oblidat un llibre. T’hi atanses i a l’instant reconeixes el títol. És un clàssic que parla de la impossibilitat d’assolir la felicitat a partir de l’amor, de les dificultats de construir una relació entre dos personatges que viuen en mons incompatibles però que senten una complicitat que els empeny a saltar-se convencions socials i morals. Recordes que vas llegir-lo fa temps. El vas agafar de la biblioteca però no el vas retornar: incapaç de no subratllar-lo, doblegar pàgines o apuntar idees al marge, et feia vergonya tornar-lo així i mai vas tornar a aquella biblioteca. La veritat, però, és que et resisties a desfer-te d’aquella obra. I ara l’obra t’ha trobat al mig del carrer. Seus al banc i obres el llibre. El primer que hi trobes és un nom de noia. A la primera pàgina una dedicatòria indica que és un regal però fa de mal dir qui l’obsequia: una mare o un pare, un amant, un pretendent, una amiga? Hi ha pocs intercanvis més personals que regalar o deixar un llibre. Com pot haver-lo perdut? Imagines l’escena. La parella seia en aquest banc quan la lluna senyorejava al cel. Potser van discutir i amb despit ella va tornar-li el llibre? O millor: van superar les diferències d’edat i condicions i, aprofitant la discreció de la nit, es van fer el primer petó, preludi d’una fugida cap a un amor que –ho saben pel llibre– no podrà prosperar. Hauries de deixar el volum al banc i marxar. Potser fer guàrdia per comprovar, d’aquí a unes hores, si ella torna sola a recuperar-lo o si venen junts. Però no vols que la realitat t’espatlli la pel·lícula. Tornes a casa, encens l’ordinador i escrius la columna del diumenge: poble costaner, cases blanques, roques, pinedes, etcètera.