El llatí i el grec

Sens dubte els EUA són un altre món, en relació amb Europa, és clar. Fa temps que em té entretingut la seva cultura de la cancel·lació, la cancel culture, que tanta volada ha pres aquests últims anys en el món digital, quan es decideix retirar el suport moral, financer, digital o social a qui es considera inacceptable i inadmissible, pel motiu que sigui. Als anys setanta, quan vaig arribar a Andorra, a l’inici de la reforma de les institucions, hi havia un diari que no podia publicar cap fotografia del síndic. Així no existia. Un deliri. El deliri, avui, de l’economia de l’atenció, en el sentit que, si no dones la teva atenció a una persona famosa, aquesta ja no es podrà guanyar la vida. Cancel·lar, en els seguiments online, és anul·lar, invalidar, liquidar, abolir, posar fi a la carrera d’algú. Ens dividim entre persones bones i dolentes, blanc o negre, estàs amb mi o contra mi, d’una influència terminant en la polarització de les societats, la nostra inclosa. Hi ha seriosos intents per canviar la història. Vivim al mig d’una gran onada de revisionisme històric, a tot arreu, també aquí. Un nou zeitgeist, el nou estat i esperit del temps. No solament es tomben les estàtues de Cristòfol Colom, sinó cosa més greu i extraordinària, segons he llegit: la Universitat de Princeton, boníssima en matemàtiques, entra també en la cultura de la cancel·lació. El grec i el llatí ja no seran assignatures obligatòries per titular-se en llengües clàssiques! Un altre deliri. Es veu que cal liquidar el pensament grecollatí, ja que foren unes societats i cultures on s’exercí l’esclavisme, el racisme i el masclisme. Fou un món misogin, raó que ens permet rellegir la seva història; millor, ens permet liquidar-la. Titulat a Princeton en llengües clàssiques sense haver declinat mai el substantiu llatí rosa,-ae ni l’adjectiu grec pas, pasa, pan! Truita sense ous! Un bullying universitari directe a Aristòtil i a Ciceró, per citar-ne dos, i a tota la nostra civilització europea, filla del llatí i del grec.

Sempre he cregut i defensat que a les universitats, Princeton inclosa, s’hi va a aprendre, a saber, a fer-se, no a guanyar-se la vida, la forma més sinistra de perdre-la, deia Walter Benjamin.