Vacances

Fa pocs dies llegia que durant les vacances les persones actuem de forma totalment oposada. Els que no poden deixar de fer activitats sense quasi donar-se descans, i els que, al contrari, no volen moure’s del sofà sinó és per anar fins a la gandula.

El primer grup representen persones que no suporten la inactivitat. Persones que han d’estar fent plans de forma constant. Són aquells que ja de bon matí han fet uns quants quilòmetres en bicicleta abans que la resta s’hagi aixecat de dormir. Aquells que durant el dia organitzen una activitat rere l’altra sense donar gaire descans al personal, i que necessiten tenir totes les hores del dia ben ocupades.

Després tenim els que identifiquen el període de vacances amb l’absència de cap tipus d’obligació. Aquells que no volen ni dedicar una estona a pensar què faran per dinar o sopar. Els que consideren que el no pla és el millor pla, i gaudir del temps sense fer res, és gaudir de les vacances. Aquells que cada cop que els planteges fer alguna cosa, se’ls fa muntanya amunt i la primera resposta és no.

I després tenim els addictes al treball, que tot i estar de vacances han d’estar fent coses de feina.

Però existim el grup que ens trobem al mig. Ens agrada fer activitats, però alhora volem també gaudir d’estones sense fer res, sense cap obligació. Els que pensem que no tot ha de ser un estar sense parar, o estar tots els dies sense fer res. Sinó saber trobar aquell equilibri entre el descans i una certa vida social.

Combinar descans amb fer excursions, sortides a la platja, trobades amb amics o família, ens permet explicar coses de les vacances, tenir records. Aquells records que t’emportes quan s’acaben i toca tornar a la feina. Allò que a l’explicar-ho et fa reviure aquells dies tan esperats. I un cop t’incorpores a la rutina de la feina, t’ajuden a recuperar la teva activitat d’una forma més portadora. I els puc assegurar que la meva feina m’encanta, i molt. Però disposar d’aquest temps de descans i tornar amb coses per explicar, experiències, trobades i sopars d’amics, fa que cada cop que ho recordo se’m dibuixi un somriure.

Poder gaudir de les vacances aixecant-me cada matí sense tenir cap obligació, deixant-me portar pel moment, o pels plans que organitzen els altres o jo mateixa, són unes bones vacances.