Cap al setembre

Encetem la segona meitat d’aquest mes d’agost, que representa per a molts de nosaltres el període de descans anual. No per a tots. En un país turístic com el nostre, una part important de la població continua al peu del canó per oferir als nostres visitants els millors serveis, amb la finalitat que tornin o facin viatjar amics seus cap a les nostres contrades. Per a ells i per als altres s’apropen els preparatius de la rentrée. Rentrée, que provoca un cert recel, atesa la pandèmia que ens continua assaltant. Si bé la situació ha millorat respecte de l’any passat, encara queden molts dubtes sobre la recuperació d’una normalitat que ja podria haver passat del tot a la història. En tot cas, no es pot negar que nombrosos esforços seran necessaris per retrobar aquesta innocència i indolència que ens impregnava fa escassament uns dos anys.

Ara bé, aquesta prova de foc ha permès posar en evidència la facilitat de manipular els esperits. Uns quants missatges al web han estat suficients per posar en dubte la bondat de la vacunació o encara la instal·lació d’un laboratori a casa nostra. Com si una multinacional, que cotitza a la borsa, es podria permetre implantar a Andorra un equipament que no reuneixi totes les condicions de seguretat acceptables per a nosaltres i els nostres veïns, els quals de ben segur haurien reaccionat si no fos així. Guardant les distàncies, aquests esdeveniments m’han recordat la famosa expressió, segons la qual “si vols tancar una presó, has d’obrir un col·legi”. I és ben cert que el valor fonamental d’una societat és l’educació que pot procurar als seus fills i correlativament la informació digna i verificada dirigida als seus ciutadans. A unes poques setmanes de l’obertura de les escoles, queda oportú elogiar el paper primordial ostentat pels mestres, professors i educadors, que gràcies a la seva tasca ofereixen a tots les eines que participen del desenvolupament de l’esperit crític, sempre necessari, davant de qualsevol afirmació peremptòria. A diferència d’aquests professionals, internet no és únicament font de saviesa i, per tant, és imprescindible, en tot moment, emparar-se amb aquest esperit crític en relació amb els seus continguts.