Canvi del sistema de pensions

En el tema de les pensions existeix massa ideologia, encara que hi ha dos discursos dominants, que sovint es complementen sobre la viabilitat de les pensions: determinisme demogràfic. S’insisteix reiteradament que a causa de l’envelliment de la població, a conseqüència d’una major esperança de vida i una menor fertilitat, en un futur ens trobarem en una situació en la qual hi haurà molts pensionistes i pocs afiliats per a mantenir la despesa en pensions.

Actualment, sabem en certa manera quin serà el nombre futur de pensionistes, ja que disposem de la població activa. Ara bé, aquestes dades poden anar variant a mesura que s’incrementi l’edat mitjana de jubilació.

De fet, segons Eurostat, des de mitjan anys noranta, en tots els països que formen la UE-15 s’ha anat incrementant l’edat mitjana de jubilació, en gran manera a causa de la major participació de la dona en el mercat laboral.

La segona part de l’afirmació sosté que, en un futur, s’anirà reduint de manera espectacular el nombre d’afiliats segons les dades de fertilitat.

Alemanya inverteix un 12,4% del seu PIB en pensions, mentre que països com Espanya tenen partides d’un 9%, França d’un 13,3%, Itàlia d’un 14,6% i Àustria d’un 13,8%. Tots aquests països superen àmpliament Andorra, amb un 3,5%. I tots aquests estats no han fet fallida, com sostenen els autors de l’apocalipsi de les pensions. Els seus habitants obtenen rendes a l’hora de percebre les seves pensions molt superiors a les andorranes.

No és impossible buscar entre tots el millor sistema per poder garantir les millors pensions amb el més gran consens i diàleg social i no d’interessos polítics.

Garantint la sostenibilitat del sistema però sense convertir la caixa andorrana de seguretat social en la caixa andorrana de seguretat econòmica allunyant-se clarament dels objectius per la qual va ser creada. És per aquesta raó que serà necessari un referèndum vinculant de tots els cotitzants.