Llegir subratllats

Algú et recomana un llibre i el llibre també et recomana qui te’l deixa.

Una amiga em recomana El cementiri de les matrioixques, el darrer poemari de Teresa Colom, editat per Proa ara fa uns mesos. L’entusiasme de la Canòlich i les seves ganes d’intercanviar impressions són tan grans, que me’l deixa perquè pugui començar-lo sense necessitat d’atansar-me a la llibreria. No hi poses el nom?, li demano en constatar que no hi ha exlibris ni signatura. Confio que me’l tornaràs, respon. Llegeixo amb la calma que demana la poesia: pots llegir un poema en un minut, però per interioritzar la poesia cal temps, tornar al poema, a la llum del poema, com diu la primera peça del llibre, una veritable joia. Un dels eixos temàtics del llibre són les relacions maternofilials, la maternitat, l’evocació de la infància i de la figura del pare. Són temes que em queden lluny, però el tractament literari de Colom fa que cada cop m’interessi més el volum. La filla feta mare. La mare substituïda per la filla. Les matrioixques. Però el cementiri del títol no enganya: hi ha una vaga atmosfera llangorosa barrejada amb l’anhel per capturar la llum del poema.

Mentre llegeixo trobo versos subratllats amb fluorescent. Jo també ho faig, si el llibre m’agrada. Amb llapis o boli, el primer que trobi. Però soc una mica graponer. En canvi la Canòlich marca estrofes amb precisió d’alumna aplicada. “Les paraules no estan buides / quan les pronuncia qui t’estima.” Per què ha subratllat aquests versos? Per què aquests i no uns altres? Què li diuen a la Canòlich aquestes paraules? Quan rellegeixo, ja no llegeixo només els poemes de Colom sinó també els subratllats de la meva amiga, intentant entendre-la a través de la seva lectura. Una persona et pot recomanar un llibre, però el llibre també et pot parlar de la persona que te l’ha deixat. I si t’agrada, crea i enforteix un vincle. Un llibre no és un objecte qualsevol: no cal que sigui poesia, qualsevol llibre pot crear aquestes connexions entre persones. Retrobo la Canòlich. Està contenta que m’hagi agradat, diu. Després ho intento: m’agradaria quedar-me el teu llibre, per rellegir els poemes i els subratllats. Fa cara de pensar com dir-me que no sense molestar-me. Afluixo: deixa-ho córrer, ja el tinc encomanat a la llibreria. Somriu. Li torno el llibre. El món és una mica millor.