Drets

Veig amb consternació i preocupació les imatges i informacions que arriben d’Afganistan i en concret de Kabul, on els talibans han arribat per quedar-se. En qualsevol conflicte armat sempre acaba perdent i pagant els plats trencats la població civil i en el cas d’Afganistan, les més vulnerables són les dones i les nenes. Si agaféssim un regle i mesuréssim la distància entre Andorra i Kabul, seria insignificant, en realitat són uns 5.710 quilòmetres, aproximadament unes 12 hores de vol. Què són dotze hores? Amb menys d’un dia et plantes a Kabul, però amb 12 hores la vida em podria canviar radicalment pel fet de ser dona, vist els antecedents dels talibans probablement no podria exercir la meva professió, m’hauria de quedar a casa i anar amb una vestimenta molt diferent de l’occidental, por al cos per caminar pels carrers sembrats d’homes armats, por que et puguin silenciar per expressar opinions contràries… Empatitzo amb aquesta por i angoixa de les dones afganes, malgrat estar còmodament asseguda escrivint aquest article i sabent que gaudeixo d’una vida privilegiada. A occident, però, els drets de la dona es cuinen de diferent manera, la gran majoria no cal que temem per la nostra integritat física ni mental, no es vulnera la nostra llibertat de moviment ni les nostres capacitats intel·lectuals, aquí confeccionem paquets adornats de boniques paraules i somriures embolicats amb un esplèndid llaç vermell. A Andorra, anem una mica més lentets en comparació als nostres veïns europeus, però anem bé, anem progressant adequadament com diria un mestre d’escola. En el nostre estimat país les dones van poder votar per primer cop el 14 de desembre de 1971, gràcies a les 378 firmes que van estampar unes dones valentes i amb la ment molt clara. Abans d’aquesta data, les dones havien de demanar permís als seus marits per fer tota una sèrie de tràmits, no fa gaire encara m’explicava la meva mare que quan treballava podia anar a ingressar els diners del seu sou al banc però per poder-los retirar necessitava una autorització escrita del seu pare, això era cap als anys seixanta, no fa pas tant. Tot això per dir que segons el lloc on naixem i el sexe que tinguem els nostres drets estan condicionats, en una punta de món com Afganistan per la força de les armes i la por i a l’altre costat com a occident per paraules i bones intencions que massa sovint s’emporta el vent.