Els Jocs Paralímpics (I)

Encara que l’esport per a persones amb diversitat funcional ha existit des de l’ Antiguitat, el seu veritable desenvolupament es va produir després de la Segona Guerra Mundial, amb el propòsit de rehabilitar els nombrosos soldats i civils que havien resultat ferits durant la contesa.

Per trobar indicis sobre l’ esport o l’activitat física per a persones amb diversitat funcional ens hem d’ ubicar al 2700 a.C. a la Xina on es practicava el kung fu per a la prevenció i l’ alleujament de trastorns físics.

Després, a Grècia, al 500 a.C., es practicava ensenyaments per prevenir alguns mals. Aproximadament al segle II, Galè, va ser un metge que va realitzar tractats sobre teràpies a través de l’exercici físic.

L’esport per a persones amb diversitat funcional va anar evolucionant fins que els primers clubs esportius per a persones amb diversitat auditiva es van crear l’any 1888 a Berlín, Alemania.

Després de la Segona Guerra Mundial, el Dr.Ludwig Guttmann va obrir un centre de lesions medul-lars a Stoke Mandeville, Hospital de Gran Bretanya, on hi havia molta gent amb lesions medul·lars a causa de la guerra.

Aquest motiu el va portar a utilitzar l’esport com a eina terapèutica i el 29 de juliol de 1948, va organitzar la primera competició per a atletes en cadira de rodes i que ell va nomenar els jocs d’Stoke Mandeville. Hi van participar 16 homes i dones militars que practicaven el tir amb arc.

Aquests jocs van ser l’origen dels Jocs Paralímpics de l’actualitat i que per primera vegada es van celebrar a Roma l’any 1960 amb la participació de 400 atletes de 23 països. No va ser fins al 1976 que es van celebrar els primers Jocs Paralímpics d’hivern de la història a Örnsköldsvik, Suècia i en els Jocs de 1988 a Seül, Corea del Sud, va ser on per primera vegada els Jocs Paralímpics d’Estiu van prendre part immediatament després dels Jocs Olímpics d’Estiu a la mateixa ciutat i mateixes instal·lacions.