Generositat deguda

Estem a les acaballes de la temporada d’estiu. Com sempre, ha passat volant! Des de principi de juliol fins avui els dies i setmanes han anat desfilant a la velocitat d’un Fórmula 1, sense cap pausa ni treva. Sembla irreal que aquests dos mesos s’hagin esfumat tan ràpid i que només quedin inscrits en la nostra memòria. Ja ens dirigim, d’un pas ferm, cap a una nova temporada d’hivern, amb l’esperança que la meteorologia acompanyi i que les nostres estacions ofereixin als esquiadors unes condicions de neu òptimes, tot desitjant que les puguin gaudir, en total llibertat, a diferència de l’any passat. Així, voldríem deixar enrere les nombroses i greus preocupacions que ens assalten encara avui, essencialment les sanitàries i econòmiques derivades de la pandèmia que perdura, tot i els esforços innegables dels uns i dels altres. Més enllà d’aquestes inquietuds casolanes i legítimes que no s’han de menysprear, no podem obviar que, durant les últimes setmanes, a fora de les nostres fronteres, s’ha posat en evidència, una vegada més, la poca eficiència dels estats democràtics davant de la barbàrie. Alguns opinaran que és fàcil, des de la barrera, criticar una decisió anunciada des de l’any passat, però que es va concretar, per a sorpresa de tots, en molts pocs dies. I, en part, tindran raó. Ara bé, el cert és que, després de vint anys de dur conflicte, els estats de la coalició han decidit abandonar l’Afganistan, deixant el camp lliure a uns fanàtics, que es defineixen com a religiosos, tot i que podem tenir el dubte, fonamentat i raonat, de si les seves actuacions no queden més inspirades per un obscurantisme medieval que pels valors intrínsecs vehiculats per les diferents religions, inclús l’islam. I costa creure el discurs dels talibans de Kabul, quan afirmen que respectaran els drets de les dones i de les minories. El més probable per no dir segur és la instauració d’una dictadura, que obligarà un nombre important d’afganesos a votar amb els seus peus, o sigui deixar el país, si volen salvar la vida. Per tant, hem d’esperar que, pel que ens afecta, Europa no els abandoni i decideixi organitzar l’acolliment d’aquests refugiats forçosos amb generositat.