'Prime time'

YouTube, Twitch, Instagram, TikTok, WhatsApp, Netflix, tota mena de videojocs, Amazon, la tele, Disney Plus, Spotify, la ràdio, les webs, els primers resultats que trobes a Google, les bromes i confidències amb els amics, els anuncis, el cine, els aparadors de les botigues, les converses a l’hora de sopar, els acudits de moda, tots els mems i tot allò que em deixo des de la meva perspectiva pseudo boomer, que és molt, competeixen entre ells i amb les escoles a l’hora de captar l’atenció dels infants i dels joves i, doncs, a l’hora d’educar-los. És allò del proverbi africà que diu que per educar un nen cal tota una tribu però entomat a la inversa: que la nostra tribu és tant o més l’aparador del Bershka i Netflix que no pas els avis, que tot allò amb què he encetat la columna educa la nostra canalla a totes hores i sense fer vacances escolars i, per últim, que cal actuar en conseqüència. I què vol dir actuar en conseqüència? D’entrada, concebre l’escola com un competidor més dins aquesta economia de l’atenció –és poc sexy i força trist mirar-s’ho des d’aquesta perspectiva, però és així i no guanyem res negant-ho– i després incorporar aquesta perspectiva a l’hora de pensar tot allò relatiu a l’escola, des del seu rol i finançament fins a la formació dels educadors passant pels programes educatius, les metodologies i tota la pesca. Saber contra què competeix l’educació pública formal i pensar-se en tot moment com a una contraprogramació compensatòria dels agents educadors informals –i gents innocents ni neutrals des d’un punt de vista ideològic– em sembla un repte de primer ordre. Un repte complicat –la competència és duríssima– per al qual disposem, però, d’unes eines poderosíssimes: unes 1.000 hores d’atenció potencials per any. En un mercat fragmentadíssim com el de l’atenció, on els mitjans es barallen per cada minut del nostre temps, on paguem pasterades indecents per ser presents al prime time, ens oblidem sovint que cada dia podem comptar amb sis hores d’atenció plena de centenars de milions d’infants i joves. El mestre que menys els vegi els tindrà pendents d’ell més de trenta hores per any. I trenta hores connectades entre si, en el món actual, en són moltíssimes. Ara es tracta de creure-hi de forma renovada. I d’aprofitar-ho al màxim.