Comencem!

Dies enrere, un amic em parlava d’avui; segons ell, un gran dia. En dir-li que no entenia per què avui havia de ser un gran dia, em va respondre que no es referia només a avui, sinó a tots els 9 de setembre, que és el dia en què comença tot a Andorra. I certament: els pares retroben la felicitat i els mestres redescobreixen l’angoixa perquè es dona el tret de sortida a l’any escolar (tot i que enguany s’esglaona entre avui, demà i dilluns); els obrers de la construcció (abans en dèiem paletes, manobres, guixaires..., però ja se sap que abans al pa en dèiem pa i al vi en dèiem vi) agafen les eines i s’enfilen a les bastides; Ràdio i Televisió d’Andorra estrena temporada i ja tinc ganes de retrobar-los a tots (encara que sempre ens faltarà l’Àlex) i de sentir (escoltar-los dependrà de si m’interessa o no el que diuen) l’Òscar Royo i la Sílvia Mestre al nou programa de la ràdio Els matins de la Nacional; l’Administració (qualsevol) fomenta l’absentisme laboral i tornen a fer-nos passejar amunt i avall perquè ens falta un paperet; els mussols i les òlibes ja tornem a renegar quan, a quarts de nou del matí, el clipol escolar s’atura just sota casa (sense parar el motor, només faltaria) i les criatures en surten amb uns crits i uns xiscles que baixaries a girar-los la cara si no fos que amb prou feines pots mantenir mig ull obert...

I tot plegat perquè ahir era Nostra Senyora de Meritxell, patrona d’Andorra (aquí no hi pinten res ni la Núria ni la Queralt ni cap de les marededeus trobades, ni tan sols el pobre Adrià, tot sol entre tantes verges), que presumeix d’una llegenda com tantes altres. Expliquen que un dia de Reis uns veïns del poble de Meritxell anaven a Canillo a oir missa i que es van estranyar en veure, a ple hivern, una gavarnera florida. Xafarders, s’hi van acostar i hi van trobar una marededeu. Van avisar el rector i van dur-la cap a la parròquia, però l’endemà ja no hi era i, en buscar-la, la van trobar altre cop al costat del roser florit. Van pensar que volia anar a Encamp i la van dur a aquella parròquia, però l’endemà, la imatge tornava a ser al mateix lloc. I, en entendre que no se’n volia moure, hi van aixecar un santuari.

Bon començament de tot, andorrans.