Foc i lloc
Creure en la ciència
Fa 2.500 anys, Protàgores, el més gran “sofista” grec, afirmava que “l’home era la mesura de totes les coses”. Des d’aleshores i sota els ensenyaments de Sòcrates i Aristòtil, es va anar posant en evidència que l’ésser humà era la figura central de la història. I és que, si no existís l’ésser humà, no hi hauria realitzacions, pensament ni esperit. És l’únic que disposa d’un passat conegut, que viu el seu present i planeja el seu futur. Per aquesta raó, se’ns obre una àmplia perspectiva sobre la importància de la ciència en la medicina per millorar la vida de les persones. Si volem tenir consciència del que la medicina ha significat per a la societat, hem de recordar el que el famós salubrista i historiador Henry Sigerist deia al respecte: “La medicina és l’estudi i l’aplicació de la biologia en una estructura de la humanitat que és, al mateix temps, històrica, social, econòmica i cultural.” Durant els últims 40 anys la ciència ha avançat molt. La recerca innovadora per assolir millors resultats ha donat lloc a innovacions tecnològiques o genètiques més avançades, aconseguint tractaments cada cop més sofisticats. La utilització de les primeres vacunes, l’ús dels antibiòtics i el descobriment de l’estructura de l’ADN van suposar grans avenços en la medicina enfocats a vèncer i superar les malalties. La investigació per a la salut és l’eix dels sistemes de salut que són eficaços i eficients. Així doncs, gràcies a la ciència s’ha aconseguit que moltes malalties que eren mortals esdevinguin cròniques, inclús per a algunes d’elles s’ha trobat curació total. Com també la transmissió de moltes malalties genètiques que actualment no tenen tractament no arribin a ser una realitat. Ens hi podem negar? Certament, crec que no. I per intentar evitar allò que diuen “que els avenços científics van abans que les lleis”, cal la signatura i ratificació del Conveni Europeu sobre Biomedicina i Drets Humans del Consell d’Europa (Conveni d’Oviedo) i els seus protocols addicionals sobre Clonatge Reproductiu i sobre Recerca Biomèdica, i així incloure, en el nostre ordenament jurídic, la primera norma internacional que tracta sobre les qüestions ètiques que els nombrosos avenços científics al camp de la medicina s’han plantejat per garantir la dignitat humana i els drets i llibertats de les persones.