Tots són esportistes d'elit

Amb una mica de retard sobre el calendari inicialment previst, per motius obvis que tots coneixem i encara patim, s’ha pogut finalment celebrar durant aquesta temporada d’estiu els Jocs Olímpics i, al cap de pocs dies, els Paralímpics. Després d’una llarga i intensa preparació, esportiva però també psicològica, ateses les dificultats a superar, els atletes s’han pogut expressar únicament davant les càmeres de televisió. Per cert, hauran trobat a faltar el públic sempre entusiasta que habitualment assisteix a aquest tipus d’esdeveniments. Ara bé, tot i això, no podem tenir cap dubte que tots han donat el millor d’ells mateixos, per ser a l’altura de les circumstàncies i representar dignament el seu país. Alguns finalment hauran aconseguit la meta que buscaven, o sigui una d’aquestes medalles tan preuades, mentre que la gran majoria dels altres participants, que no podran gaudir d’aquest reconeixement, tot i els seus esforços, s’hauran omplert de satisfacció pel sol fet de participar en aquests certàmens.

Ara bé, dit això, hem de lamentar que, encara avui dia, aquestes dues competicions no tinguin el mateix ressò mediàtic. Els mitjans acorden una cobertura molt més extensa als Jocs Olímpics, deixant els Paralímpics en un segon pla més discret. Certament, aquesta situació ha anat millorant en relació amb el passat, però encara no s’ha aconseguit una equiparació plena d’aquests dos esdeveniments. El motiu d’aquesta diferenciació el coneixem tots. Té a veure essencialment amb el fet que els ingressos publicitaris que realitza la premsa, essencialment audiovisual, tampoc és equiparable. Tot i això, el que sense cap mena de dubte s’ha de posar al mateix nivell és la dedicació intensa que tots aquests atletes acorden a la seva preparació i a la competició. Ho demostra el fet que, en cada vegada més casos, els resultats esportius dels uns i dels altres són bastants similars. Per tant, hem d’esperar i desitjar que d’aquí a uns anys la consideració que es porti a aquests dos certàmens sigui la mateixa. Així s’evidenciarà que, per fi, la nostra societat ha aconseguit la fita de ser inclusiva, i que ha deixat enrere unes discriminacions que són del tot inacceptables.