Una realitat tossuda

Fem-ho d’una vegada! Eliminem la paraula, foragitem-la dels diccionaris, ella i tot el camp semàntic que l’envolta: prou de política, prou de polítics, prou de polítiques. Passem després de la lletra impresa als cossos i fotem fora tota aquesta colla d’escalfacadires: els titulars, que fa anys que s’arrosseguen i que no en foten una del dret; els de segona i tercera fila, perquè segur que només són allà per arribar a dalt de tot i robar-nos i emmetzinar-nos l’existència; i els qui diuen que ho farien tot diferent però que segur que si manessin també fotrien el mateix. Tots fora, au. I comencem de zero. Sense política. Sense polítics. Posant-hi seny –una mica de sentit comú, punyeta. Amb una visió tècnica, no contaminada, sense estar pendent de quedar bé amb aquell o amb aquell altre. Amb criteri científic. Fent les coses com es fan a l’empresa privada, sense tanta pèrdua de temps ni d’històries. Som-hi, doncs. Arrenquem. Inaugurem aquesta nova era. Merda, un altre virus. Apa, som-hi, que ens en sortirem. Els científics diuen que ens quedem a casa. I que quan sortim de casa, que sobretot mascareta i gel. Bé, de fet no tots els científics, alguns diuen que el gel, per a aquest virus, no serveix de res. Els empresaris, en canvi, diuen que de quedar-se a casa res de res. Bé, de fet alguns empresaris amenacen de no pagar ni un cèntim als treballadors que es quedin a casa i d’altres en canvi diuen que millor que tanquem uns dies per tornar a la normalitat al més aviat possible. Per sort, com que no som polítics, hem estat molt i molt àgils i tenim dos informes boníssims sobre la taula, fets pels millors en els seus camps d’expertesa: un ens diu com mantenir una economia forta malgrat la pandèmia que arriba i un altre que ha trobat la millor fórmula per maximitzar la protecció de la vida i la salut de les persones. L’únic problema és que les receptes dels dos informes són, ras i curt, incompatibles. Tant és, ens queda el recurs estrella: apel·lem al sentit comú, tot i que no sabem ben bé a quin sentit comú fer-ho, perquè d’entrada el meu i el del meu marit no coincideixen tant com em pensava i amb el sentit comú dels nens i el de la iaia, la conversa no ha resistit la primera rèplica. I ara perdoneu que he d’anar al lavabo, crec m’he fet una mica de caca a sobre...