Balanç de la Covid-19

Va passar un temps abans de posar nom a una malaltia que, l’11 de març del 2020, l’OMS elevava a categoria de pandèmia; en menys de dos mesos el virus de la Covid-19 feia la volta al món i paralitzava l’economia. Malgrat que s’havia après d’anteriors crisis sanitàries, no s’estava preparat per afrontar aquesta que ja ha infectat 219 milions de persones i ha provocat la mort de 4,5 milions. Tot i que encara queda molt per aprendre del procés, és moment d’analitzar i extreure conclusions per evitar noves onades de contagis i prevenir futures pandèmies. La Societat Espanyola d’Epidemiologia s’ha reunit per fer balanç i arribar a conclusions. El canvi més gran de paradigma ha estat descobrir que la transmissió del coronavirus es realitza a través de l’aire quan, inicialment, es creia que ho feia per petites gotes de saliva que quedaven a les superfícies; per això, els experts insisteixen a mantenir ventilats els espais interiors. El contacte social, tot i propagar el virus, és una necessitat humana, però s’aconsellen les mesures preventives per garantir la seguretat.

Les persones grans han estat les més afectades, ja que l’edat i la fragilitat són factors de risc importants de mort per coronavirus. Si el risc de mort està determinat per l’edat, el de contagi ho està pels condicionants socials: els que no poden teletreballar, els que viuen apeçonats i els que viuen en situacions vulnerables estan més exposats que els que tenen millors condicions socioeconòmiques. Els tancaments han estat qüestionats, encara que cal tenir present el context de desconeixement de la malaltia. Algunes restriccions de la mobilitat es van aplicar sense base científica amb resultats poc evidents. El confinament domiciliari es considera que ha estat útil, però no el perimetral; a Andorra es va donar la incongruència que es permetia la mobilitat dels fronterers, però es prohibia la de la resta de persones.

Els experts aconsellen millorar els sistemes de salut pública i crear organismes que assessorin el cos polític en qüestions de salut, dirigits per científics que aportin recomanacions al poder polític. A Andorra falta cultura d’avaluació; el ministeri de Salut no ha creat cap organisme al respecte ni ha deixat clar quins han estat els seus assessors en cada moment.