Cues

Fa uns 30 o 40 anys, o fins i tot més, les cues eren un indicador de la gran afluència de turistes al nostre país. Aleshores tots sabíem que els caps de setmana, ponts, vacances tant de Nadal, Setmana Santa o a l’agost calia evitar el cotxe per poder moure’t per Andorra. En aquells moments ja es considerava que la nostra xarxa viària ja començava a estar al límit. Des d’aleshores s’han millorat les carreteres però cada cop la circulació s’ha convertit en un mal de cap per a molts ciutadans. En un moment en què l’augment dels preus del lloguer expulsa els ciutadans a viure lluny del centre, fa que cada cop la circulació a les parròquies altes empitjori, de forma fins i tot insuportable. Matí, migdia i nit hem de suportar cues i més cues, i dedicar part del nostre temps a la carretera. I els que em coneixen saben que cada dia vaig en transport públic d’Ordino a Escaldes, però no m’escapo de la tortura d’haver de patir unes cues llarguíssimes desesperants. I mentre mires per la finestra de l’autobús veus cotxes amb 1 persona, alguns amb dos. Uns aprofiten i truquen per telèfon. Alguna es maquilla. D’altres revisen el Twitter o el Facebook. Fins que aconseguim passar la rotonda del túnel dels Dos Valires. Però un cop el camí es fa més lleuger, arribem a la cua per entrar a Escaldes. I torna el desànim de veure el que encara falta fins a arribar al destí. I això dia rere dia. Fa pocs dies escoltava a la televisió que l’OMS alertava de l’augment de la contaminació, sobretot a les ciutats, i ha rebaixat els límits acceptats fins ara. A més alertava del risc per a la salut de les persones que té la contaminació, la qual responsabilitza de provocar més de 7 milions de morts prematures al món. Les nostres valls tenen una orografia que afavoreix que la contaminació es mantingui més temps entre nosaltres. La rebaixa del preu del transport públic, com a mínim aparentment, no ha motivat més ciutadans a fer el canvi. Potser també ajudaria disposar d’una planificació de les obres més entenedora per als ciutadans. Ja podem reclamar que es mantinguin les muntanyes, els camps i l’entorn, però si no comencem a assumir que és responsabilitat de tots conservar-ho, cada cop hi haurà més cotxes i caldrà fer obres per ampliar la xarxa viària amb l’impacte sobre l’entorn. I no ens podrem queixar, tots en serem responsables.