Docents i reconeixements

Moltes vegades crec que se’ns oblida que allò que som ve marcat per l’educació que hem rebut a casa i que hem tingut a l’escola. Durant anys ens passem hores a classe, atenem allò que ens expliquen, llegim, estudiem i aprenem temes que, quan som adults, ens serveixen per desenvolupar-nos socialment i culturalment. I això és possible gràcies a la vocació i l’entrega d’elles i ells: docents.

L’any passat, com ja hem dit en repetides ocasions, la seva tasca va ser especialment lloable. Tot va canviar gairebé d’un dia a l’altre arran de la pandèmia: es van tancar escoles per l’augment de contagis i els alumnes van haver de quedar-se a casa amb la consegüent dificultat que això suposava per a la seva escolarització i el seu seguiment.

Les noves tecnologies i la dedicació dels i les docents, entre altres, van fer que no es quedessin sense aprendre. Una feina que estic convençut que va ser molt complicada i que els va suposar reinventar-se a l’hora de preparar les sessions, connectar una classe sencera a través de videoconferència, mantenir l’atenció d’infants i d’adolescents que estaven a casa seva, explicar temes i encomanar deures a distància, fer correccions amb eines noves, etcètera. I el retorn tampoc va ser fàcil, ja que van haver d’aprendre a ensenyar amb mascareta (almenys fins ahir), amb grups d’alumnes separats, aules tancades per algun contagi...

Dimarts passat, durant la inauguració del curs escolar 2021-2022 i coincidint amb el Dia mundial dels docents, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, donava de nou les gràcies al col·lectiu per tot l’esforç i per com ha assolit els reptes. I mentre feia aquest agraïment em plantejava: és suficient? En tinc seriosos dubtes. Què passa amb la suficiència dels nivells retributius, l’excessiva estacionalitat, si els mitjans, materials i inversions i suport de què disposen professionals de l’educació i alumnes són suficients, etcètera? Perquè com diu la dita, “les paraules se les emporta el vent”, i estic segur que allò que realment és necessari no és només que se’ls lloï constantment sinó també que se’ls escolti de veritat.