La cara oculta

Quan parlem de la banca, ser més gran no vol dir millor i es justifica per ser una necessitat de millora. A Andorra estem vivint dos processos de fusió, o compra o adquisició. Bé, no importa tant la paraula com el rerefons. Perquè la primera conseqüència, desgraciadament, seran els acomiadaments massius, com ha passat en molts sectors en què la digitalització s’ha introduït amb força. El que em genera inquietud és que no es tingui en compte un tema sovint poc discutit com pot ser el dels problemes de competència que generaran aquestes concentracions bancàries. Passar de cinc bancs a tres provoca una reducció de la competència molt accentuada i l’oferta bancària per als ciutadans i les empreses serà limitada. A aquests bancs el que realment els preocupa és que creixi la seva rendibilitat, i argumenten perquè, si no millora, es pot produir una crisi de solvència. I aquesta és la via ràpida per guanyar rendibilitat. Això no vol dir que sigui la millor. Una preocupació que s’ha pogut destacar a les xarxes socials és la por dels ciutadans per perdre un dels bancs que encara mantenia un negoci orientat als clients, fent sentir als seus dipositaris en persones amb nom i cognom, amb els quals es mantenien relacions properes i amb capacitat de resoldre les necessitats amb un tracte proper. Com he dit, el gran atractiu de les fusions bancàries és que generen estalvis: hi ha tantes duplicitats de personal i oficines que permet reduir costos a costa de l’empitjorament del tracte amb els ciutadans. Hi ha un cartell publicitari en el qual un banc destaca que el seu patrimoni és el seu talent. Més aviat crec que el seu patrimoni han de ser els clients, sense els clients, sense persones o les empreses no hi ha negoci ni talent. A més, quan aquest talent només està orientat a millorar els guanys dels consells d’administració i no es dirigeix a qui realment els proporciona la base del negoci, que som les persones, crec que és un error i crea el sentiment majoritari de descontent. L’accés a les oficines bancàries cada cop és menys personalitzat. Les cues són interminables. Tot i que alguns han millorat molt amb les aplicacions bancàries, aquestes no són accessibles per a totes les persones. Els caixers encara no ofereixen prou millores per poder fer altres operacions que no siguin reintegraments o ingressos.