Al voltant del nou parc d'Encamp

Quant de temps! Com va tot? –Doncs mira, acabo de sortir d’una comissió del comú i no gaire bé. –I això? –Doncs res, ja saps que a Encamp ens vam quedar sense parc farà un parell d’anys. Per fer el nou parc la majoria va pressupostar 4,5 milions d’euros i així es va aprovar al consell de comú. –Una quantitat que no està gens malament per un parc, oi? –Espera, espera, que aquí no s’acaba tot. El comú va tenir la bona pensada de fer un concurs d’idees amb la referència dels 4,5 milions. Es van presentar vàries propostes, unes ajustant-se als 4,5 i altres superant-los clarament. Tot i així el comú va fer participar els ciutadans, que podien escollir entre totes les propostes presentades, inclús les que passaven del pressupost inicial. Evidentment, si et regalen un turisme o un cotxe de gamma alta, probablement escolliràs el de gamma alta, oi? –És clar, ja ho veig, així l’opció guanyadora superava els 4,5 milions... –I tant, els tècnics del comú van estimar el cost real en 6,5 milions. –Uf! Dos milions més del pressupostat. –Però, espera, espera. Resulta que ja volen adjudicar els treballs per començar a fer el parc i el càlcul que fan ara és que superarà els 8,5 milions!, diuen que és per l’increment de preu dels materials de construcció... –Com ho pagareu això? I no podien haver reduït el projecte per adaptar-lo als 6,5? Més de 8 milions és una passada! –Podrien haver eliminat alguna cosa per rebaixar el preu però no han volgut. Segons com, podem arribar als 10 milions. Com ho podria fer perquè el poble se n’assabentés?, ho estaran pagant durant molts anys. –Uf!, això és complicat. Mira, és una guerra perduda, la gent no es fixa en els costos de les obres mentre siguin maques. A Andorra no he vist mai perdre eleccions a polítics que han fet autèntiques barbaritats amb les obres públiques. –Però no em crec que la gent no sigui sensible a aquest descontrol. –Lamentablement és així, jo no m’hi esforçaria gaire. –Em costa molt pensar que no hi ha manera de posar-hi mesura. –Bé, jo el consell ja te l’he donat, tu ja faràs el que creguis. –S’agraeix molt, però ja saps que em costa mirar cap a una altra banda... –Quin tossut, no canviaràs mai!