“Normal” és normal?

És clar que és normal que la terra tremoli o escupi vísceres incandescents.

Dilluns a mig matí vam passar de la rutina a la sorpresa, de la sorpresa a la incredulitat i, si el terratrèmol que va sacsejar Andorra hagués estat més intens, hauríem passat de la incredulitat a la por. Però no va passar res. Les notícies sobre l’epicentre corrien amb la tranquil·litat de saber-se sans i estalvis, aliens a les plaques tectòniques i segurs en el nostre confort rutinari. L’endemà el titular del diari parlava d’un terratrèmol “normal” al Pirineu. Automàticament vaig recordar les declaracions d’un responsable de Protecció Civil de l’illa de La Palma que unes setmanes enrere, davant de la càmera i amb el volcà Cumbre Vieja fumejant al fons, declarava en un atac d’optimisme que ho tenien tot controlat. Però com pot dir això? Si el volcà fot el que li rota: ara tus un núvol de gasos tòxics o escup una riuada de lava. Però deixem les Illes Canàries –les illes afortunades n’havien dit des de l’antiguitat– i tornem a l’illa de roca dalt del cel –com deia Kirkup– que és Andorra. Dubte: si el terratrèmol realment és normal, per què li posen cometes? “Normal” és normal? Sense tenir-ne ni idea de sismologia, estic d’acord amb l’especialista que hagi qualificat de normal el moviment sísmic. És clar que és normal que la terra tremoli o escupi vísceres incandescents. El problema és nostre, que amb el nostre ridícul antropocentrisme i el nostre infatigable –i sovint inútil– formigueig, tendim a oblidar la nostra insignificança. La nostra fragilitat. No som res. Que ho diguin als veïns de La Palma. En uns segons el paradís de les illes afortunades es pot transformar en un infern. Però ens n’oblidem. Per això construïm centres comercials a tocar del lloc on la muntanya s’ensorra, fem blocs de pisos on cauen allaus i ens volem creure que unes proteccions ancorades a la pell de la tartera aturaran l’esllavissada. I encara confiem que cosint la muntanya amb pilones podem fer arribar un telefèric als cims o encabir un aeroport allà on l’aire és més fi i la terra tremola normalment. No fa tant la cultura ancestral tenia un coneixement molt més profund i respectuós amb el medi. En canvi avui la cultura s’oposa a la natura. Fins que la terra tremoli de nou i un quer de proporcions bíbliques s’endugui mig país tartera avall.