Creat:

Actualitzat:

El debat generat entorn del vel islàmic suggereix una reflexió sobre l’evolució que ha experimentat la societat andorrana a conseqüència dels fluxos migratoris rebuts des de la segona meitat del segle passat. Les necessitats de desenvolupament van fer necessària l’aportació de mà d’obra estrangera per afrontar els nous reptes econòmics del país. Ara, les estadístiques registren 22 grups nacionals diferenciats que han contribuït a l’aparició de noves comunitats religioses, com la protestant, la hinduista, la jueva i la islàmica, que s’han afegit a la catòlica, tradicional i majoritària. Algunes d’aquestes comunitats entenen la religió com a part integrant de la seva cultura.

Mentre que un ampli sector de la població veu el tema del vel amb tolerància, d’altres denuncien a les xarxes socials que aquest fet fa perillar la idiosincràsia d’una població reduïda i arrelada en les tradicions com l’andorrana. Un treball pluridisciplinari, encarregat per Govern, sobre els impactes de la immigració a Andorra, que vaig tenir l’honor de dirigir, va arribar a la conclusió que la immigració havia estat el fenomen social més important del segle XX i que havia configurat una nova societat. També destacava que la identitat andorrana al segle XXI no es podia basar en consideracions ètniques, de sang, de raça, llengua, cultura o religió. L’estudi reprenia una declaració de l’ONU que la identitat no és una dinàmica excloent i que alguns grups d’immigrants volen mantenir la seva cultura, sense que impliqui deslleialtat envers el país d’acollida; segons l’ONU, s’ha d’admetre que es poden conservar identitats culturals múltiples i complementàries, sense que representin una amenaça per a la unitat nacional.

La norma del Lycée, que impedeix que una alumna assisteixi a classe amb vel, ha comportat modificar a correcuita el reglament de l’Escola andorrana per un problema que, al nostre país, és més teòric que real. En la recerca de solucions hauria de prevaldre l’entesa entre escola i pares i, malgrat que els posicionaments puguin ser diversos, s’ha de prioritzar l’educació dels infants. Perquè aquest afer no se’ns vagi de les mans, cal buscar amb seny i reflexió una solució entre totes les parts que integren el sistema, l’Estat, la societat civil i els parti­culars

tracking