Els mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació travessen una profunda crisi global, això ja és sabut per tothom i a Andorra no ens en salvem, però aquesta crisi va més enllà de l’aspecte econòmic, la percepció i la reputació també s’han vist afectades i estan esdevenint un element de preocupació per a la ciutadania.

En primer lloc, una crisi tecnològica, atès que la irrupció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació està canviant a tota velocitat la forma en què es conceben els mitjans, la seva relació amb el públic i els processos de construcció de la notícia. Hem canviat la notícia del titular per la notícia del tuit, i ben aviat per la imatge. Assetjada per la pressió de la competència amb la web (en molts casos amb els seus propis llocs), l’auge dels diaris gratuïts, la premsa gràfica pateix aquesta situació més que qualsevol altre sector. Tanmateix ha sorgit l’oportunitat de digitalitzar-se. Fins fa poc a Andorra els mitjans digitals no existien i ara ja són el principal pou d’informació, diaris com l’Altaveu o el Poble Andorrà, però també els especialitzats com ElPrincipat.com per l’esport.

La crisi és també ideològica, ja que l’ascens de líders extremistes de diversos països està generant tensions inèdites en la relació amb els mitjans de comunicació. A més, la facilitat d’accés a canals de difusió com les xarxes socials fan que aquests líders perdin el respecte als mitjans. Per sort a Andorra aquestes figures més extremistes encara no s’han fet visibles, tanmateix és preocupant veure com hi ha consellers que constantment critiquen i titllen d’imparcials alguns mitjans de comunicació per interès propi.

No voldria acabar sense trencar una llança a favor dels mitjans, atès que la darrera crisi és l’econòmica. La premsa està dotada de pocs recursos i el periodisme està en un estat de precarietat que sovint impedeix fer anàlisis més profundes de les notícies. La publicitat als mitjans tant digitals com gràfics no cobreix les necessitats de l’empresa, perquè no oblidem que al capdavall també són empreses. I els Estats que de forma indirecta miren d’ajudar-los també es veuen limitats perquè la ciutadania no malpensi i cregui que s’està polititzant la llibertat de premsa.

* Jordi Ribes, Secretari de Comunicació de DA