Bona educació

Sempre que parlem de joves és per incidir en aspectes relacionats generalment amb la mala educació. Molts comentaris entre adults, fins i tot articles a la premsa, denuncien els comportaments poc adequats entre grups importants de joves. Destacant la falta de respecte entre ells i envers la resta de ciutadans i quan se’ls reclama un millor comportament, tendeixen a encarar-se de forma agressiva contra qui sigui sense gaires contemplacions. Però avui vull destacar justament tot el contrari. Us explico. Ahir quan tornava en el bus cap a casa, van pujar un grup de 8 joves d’entre 14 o 15 anys. Tres es van asseure al meu costat, tres més al costat d’una altra senyora i dos es van quedar drets a la vora del grup. Generalment aquesta experiència no acostuma a ser gaire agradable. La majoria de vegades has de compartir, tot i que no vulguis, un llenguatge despectiu, amb paraulotes en excés, i amb un comportament que sembla que intentin demostrar qui és el més dur o qui és el més xulo. Ahir va ser tot el contrari. El grup va demostrar una educació que feia temps que no veia en un transport públic. Amb unes converses agradables de sentir. Un d’ells li ensenyava a l’altre el microrelat que havia escrit. El company, d’una forma exquisida, li va recomanar uns canvis, i va finalitzar admirant el seu treball dient-li “ets molt gran”. Sentir aquelles paraules em va generar un sentiment d’alegria. Vaig pensar que m’hauria agradat felicitar els seus pares per la gran feina feta. Aquelles llavors que cal sembrar des de petits. I reconec que molts pares ho fan, i molt bé, però a vegades les amistats que es troben els joves pel camí de la vida esguerren tot l’esforç fet. Vaig pensar que d’aquesta generació que ha patit una pandèmia que els ha afectat profundament, alguns encara han sabut mantenir valors com l’educació. No sé si tots els nois d’aquest grup acabaran a la Universitat amb una carrera o un altre tipus d’estudis. Realment no ho sé. Però penso igualment que tindran un futur si aquest nivell d’educació creix amb ells i es converteix en intel·ligència emocional. Perquè desitjo que arribi el moment en què l’educació, que no vol dir els estudis, ajudarà a obrir portes, simplement pel fet de ser una persona amb potencial. Allò que en diuen un diamant en brut que cal polir.