Qui dia passa...

Ara que la mise en garde austríaca ja s’ha escolat a totes les converses i grups de WhatsApp i els acumuladors de rotlles de paper higiènic han ampliat els seus dominis a les espelmes, les piles, els fogonets i les bombones de gas...

Ara que el desabastiment de certes matèries primeres ha format una UTE amb l’increment desorbitat del preu de la llum i dels carburants i amb el dèficit de transportistes i han fet una OPA hostil al proper Nadal i a la nostra habitual fugida endavant consumista i tantes preguntes a les botigues es responen amb un no (us queda la consola X? No. Sabeu si us arribaran aviat més portàtils de la marca Z? No. M’arribarà el cotxe abans de l’estiu? No)...

Ara que tot plegat, a més, coincideix amb la COP26...

Ara, aquesta columna s’hauria de titular Ja ens està bé. I hi diria que ja ens està bé cert desabastiment, que ja ens està bé començar-nos a adonar que el món no és infinit, que ja ens està bé haver de reduir per la força el nostre consum; que ja ens està bé adonar-nos de la mà de quilòmetres que recorre cada producte abans d’arribar a les nostres mans; que ja ens està bé percebre l’amenaça que si no reduïm consums energètics de manera raonable potser ens veurem abocats a disminuir-los de manera dràstica i sense triar quan.

El cas, però, és que aquella columna ja no me la crec. No havíem de repetir les errades dels anys trenta del segle passat. I mira’ns. No havíem d’estirar més un sistema que ens portava crisis com la del 2008. I mira’ns. Havíem de sortir millors de la pandèmia. I mira’ns. Som immunes als aprenentatges. Som incapaços de projectar-nos ni al futur ni al col·lectiu. El virtus unita fortior, aquí i arreu, és de cara a la galeria; a una bandera del món hi hauria de figurar, en canvi, un enorme Qui dia passa, any empeny, en singular i en present, que és d’això del que es tracta. D’això i de no parar la màquina. De no aportar solucions o d’aportar solucions que impliquin anar produint coses. Altres coses i amb altres processos, però produir, sempre produir. La màquina no pot parar. I si dius que pari o que el problema és la màquina, abans et titllaven de catastrofista i ara que la catàstrofe es confirma, el que et diuen és derrotista. I mira’ns.