Contradiccions

Els éssers humans, ens agradi o no, vivim constantment entre contradiccions. Moltes d’elles generades per nosaltres mateixos. Si som honestos, haurem de reconèixer que a vegades diem una cosa i fem tot el contrari, perquè al parlar no sempre tenim en compte aspectes o situacions que a la pràctica encaminen els nostres actes cap al costat oposat. Com a societat ens passa el mateix. La societat no deixa de ser un grup de persones amb una certa organització i uns certs interessos comuns. Per tant, la contradicció també és força freqüent a totes les societats. Des de sempre molts sectors econòmics insten el Govern a obrir les quotes per a l’arribada de temporers per cobrir llocs de treball en el sector turístic, habitualment sota l’argument que a la borsa de treball de persones que ja viuen a Andorra no existeixen els perfils adequats per cobrir-los. El fet contradictori és, tal i com informava un rotatiu digital aquesta setmana, que una part molt important d’aquests temporers que arribaran o ja han arribat al nostre país no tenen lloc on viure. Com si allò de tenir un sostre per viure fos alguna cosa poc important, i a sota del pont es pot trobar un bon allotjament. El més curiós és que tot i haver-hi pisos per llogar, es demanen condicions inassolibles per a aquest perfil de treballadors. Això genera un mercadeig que provoca que el que té sort de trobar un lloc per viure ha de ser solidari amb els seus compatriotes i convertir aquell, generalment, molt petit habitatge en un pis compartit per un gran nombre de persones transformant-se en un pis pastera. I l’altra part contradictòria és: ¿realment no hi ha persones a la borsa de treball que es puguin reconduir els seus perfils laborals per poder ocupar aquests llocs de treball? Tots sabem perfectament quina és la resposta, i és una pena que com a país no aprofitem més el nostre talent. Hauríem de ser capaços de crear una xarxa de desenvolupament laboral amb millores que repercutiran de forma directa a empresaris i treballadors, i de retruc a la nostra economia i a la nostra societat. Perquè el potencial és nostre, i si realment hem de rebre treballadors forans, com a mínim hem de ser capaços de fer-los un bon acolliment, i no permetre que arribin amb la incertesa de no saber on podran viure.