Foc i lloc
Anys que es marquen a la pell
Tanqueu els ulls un moment i intenteu recordar el tacte de la pell rugosa dels nostres avis, aquella pell marcada pels anys, per l’olor de llenya que els feia la roba, i amb aquella camisa de quadres a la vora del foc. Crec que no hi ha imatge més tendra i que generi més nostàlgia que la dels nostres avis.
Molt sovint eren persones sense estudis, que havien viscut la guerra, que començaven ajudant a casa des dels cinc anys i que a vegades, sense saber llegir o pràcticament sense saber-ne, sabien molt més que tots nosaltres. Aquells ulls humits mig plorosos són un reflex d’una vida gens fàcil que els va fer créixer i madurar més ràpidament del que els tocava. I tot això els va fer més savis del que nosaltres serem mai.
La meva generació sovint oblidem la importància de parar l’orella, d’escoltar aquells que realment han viscut. Ens creiem que pels nostres nombrosos estudis i titulacions podem menjar-nos el món, quan la realitat és que amb prou feines sabem preparar-nos per a l’endemà. Però aquest no és un problema que recau només en la nostra generació, sinó que com a societat tendim a oblidar allò que ha passat i allò que ens ha permès arribar on som en l’actualitat.
Volem fer com si aquells que més ens podrien aportar haguessin perdut el seu lloc entre nosaltres. No els escoltem! I no hi ha més gran perill per a una societat que mirar endavant sense voler mirar enrere. Avancem com cavall amb aclucalls, espantadissos pel que ens podrien arribar a dir.
Parem un moment i tornem a la vora del foc, asseguem-nos per un instant i escoltem aquelles persones que ja no hi són. Què ens dirien de l’Andorra d’avui? Què ens dirien de com fem política? Seríem capaços d’escoltar sense posar cullerada?
De ben segur que les noves generacions aportarem un valor importantíssim en l’evolució d’Andorra. Però no deixem mai d’escoltar les velles generacions, perquè són les que ens aportaran una experiència i un savoir-faire que els estudis no ens podran donar mai.
* Jordi Ribes, Secretari de comunicació de Demòcrates