Creat:

Actualitzat:

Això de recomanar agafar el transport públic quan es preveu una arribada massiva de turistes sembla que comença a ser costum. Primer va ser la cònsol Conxita Marsol i recentment el responsable de Mobilitat, Jaume Bonell. Quina gràcia! Vaig pensar quan ho vaig llegir al Diari. Resulta que en aquest país no s'anima a consumir el transport públic per reduir la contaminació i ajudar a una circulació fluida, sinó per deixar pas als turistes. I a més, compte! Si plegues més tard de les 9 de la nit o has de matinar molt per anar a treballar, t'hauràs de buscar una alternativa perquè el bus és inexistent a aquestes hores desorbitades. Vagi per endavant que estic totalment d'acord, només faltaria, en l’ús del transport públic, però exigir-lo sense donar un servei com cal és fer trampes al solitari.

Ara bé, no patiu que mobilitat ens dona una altra opció: el teletreball! Quina gràcia, de nou, no? Jo que creia que el teletreball estava pensat per millorar la vida de l'empleat, ajudar en la conciliació familiar, evitar desplaçaments en general... I quina gràcia, també, dir-ho en un país en el qual la majoria de les feines estan relacionades amb els serveis. Uns catxondos, vaja.

És evident que el país necessita els turistes i benvinguts siguin. Ara el que ens caldria és trobar la manera de conviure-hi sense que el dia a dia dels residents es capgiri, amb cues infernals, pàrquings plens a vessar o filigranes horàries per agafar el transport públic. I si tornem a començar i ens creiem de veritat això d'apostar per l'autobús i de fer la vida més fàcil als visitants? Em venen al cap uns quants diners gastats en idees faraòniques o reiteratives –algunes que s'han dut a terme i d'altres que només han servit per fer informes que han quedat al calaix– com ara el famós The Cloud, el super metro aeri, les fonts de colors, els diners gastats durant anys en un aeroport que encara no s'ha enlairat, el polèmic heliport o la infinitat d'estudis actuarials de la CASS per dir sempre el mateix sense que ningú s'atreveixi a actuar. Potser si tot això ho comencem a posar en una petita guardiola, arriba un dia que podem prioritzar una entrada decent al país per evitar les infinites cues a la duana i fins i tot un transport públic eficient, amb horari també nocturn i, digueu-me agosarada, gratuït.

* Lídia Raventós, periodista

tracking