Què n'espereu dels polítics?

M’encanta provocar aquestes sensacions amargues abans de començar un article. D’una banda, puc preveure la sang bullent d’alguns lectors amb ganes de comentar amb ràbia i ironia. De l’altra, m’imagino aquells que ostenten actualment un càrrec preguntant-se quina en dirà l’autor, sobretot venint de mi.

Aquestes reaccions m’agradaria que es materialitzessin en comentaris, potser fins i tot seria bo que fos un debat de sobretaula.

Què n’esperem dels polítics? Podria ser la incògnita de molts debats i sobretot la resposta de la desafecció política, atès que no es pot sentir defraudat qui no espera res de ningú.

Les esperances creades durant les eleccions sovint es veuen truncades durant el mandat i, generalment, no és tant per culpa de la gestió, sinó per les expectatives que es creen. Tanmateix, la desesperança és letal per la política, ja que porta a la inanició o a l’escepticisme, quan no al cinisme. Així doncs, la política ha de saber traslladar el missatge de forma que sigui esperançador, a la vegada que realista.

Però la comunicació i la recepció no són sempre el mateix. Els receptors, en aquest cas els votants, sovint relacionen els missatges com un diàleg directe amb les seves situacions. Qui pot resoldre els meus problemes? Qui s’apropa més a la meva realitat? De l’altra banda tenim els emissors, que analitzen quin és el missatge que millor pot encaixar. Què esperen de nosaltres? Com podem apropar-nos al màxim de gent possible? Unes preguntes que, com veureu, poden ser molt similars, però sota punts de vista molt diferents.

Finalment, també hi ha un altre factor, la responsabilitat. Els gestors polítics, més enllà de donar resposta a les inquietuds actuals, també han de preveure situacions futures encara que les accions presents vagin en detriment dels interessos recents.

Així doncs, els polítics ho tenen molt difícil per fer part de la comesa que els pertoca, atès que més enllà de la gestió pública, també han de ser impulsors de l’opinió pública vers la política.

Em sap greu no donar resposta a la pregunta que impulsa aquest article però, amb tan poc espai, creieu que ho hauria pogut fer?

* Jordi Ribes, Secretari de comunicació de Demòcrates