Foc i lloc
Correlació improbable
Recentment, en una reunió de brainstorming, un dels meus assessors particulars, de viatge avui dia als Estats Units, em va comunicar, amb molt d’èmfasi, un dels seus profunds pensaments. Queda molt bé de dir-ho d’aquesta manera! La realitat és del tot diferent. No tinc evidentment cap spin doctor, sinó uns amics amb els quals comparteixo regularment unes xerrades, davant d’un bon vi i gaudint d’un tast de xarcuteria i formatge. Dit això, tornem a l’objecte de la present columna. L’observació força pertinent d’aquest comensal tenia quelcom a veure, tot guardant les distàncies, amb el titular de l’esplèndid llibre de Milan Kundera L’insostenible lleugeresa de l’ésser. En efecte, amb molt encert, ens feia veure que la prudència que pot manifestar un conductor d’un mitjà de locomoció és inversament proporcional al pes i volum d’aquest mitjà. Així, mai passaria pel cap d’un conductor de tren efectuar maniobres imprudents o de forma sobtada o erràtica. En tot moment, respectarà estrictament les regles de seguretat. Tanmateix, arribat a destinació, i si havia de continuar el seu viatge pilotant un avió, tampoc faria prova d’imprudència en la seva conducta. Seguiria fil per randa les consignes donades pel control aeri, sense intentar fer gala d’una originalitat en el pilotatge. Ara bé, després de l’aterratge, si el mateix ha de desplaçar-se amb el seu cotxe, podrem constatar com la seva actitud canvia del tot i com se salta sense vergonya algunes regles del Codi de circulació, o sigui en molts casos les limitacions de velocitat o la prohibició de l’ús del mòbil. Arribant al cim de la paradoxa, si mai ha de fer servir un d’aquests mitjans moderns i ecològics de locomoció, o sigui un patinet o una altra eina similar, veurem com li cauen totes les prevencions, i aleshores sembla que qualsevol imprudència no solament és autoritzada, sinó obligada, com si hagués perdut tota consciència del perill. Una observació que segurament serà compartida per molts. I prova n’és que, en una recent obra de teatre, l’actor principal, amb una mica de sorna, ha pogut qualificar els patinets de “carros per a tontos”. Afirmació que no sembla del tot desenraonada, almenys per alguns que els utilitzen!