Foc i lloc
'Spasibo'
El Kirguizistan és un d’aquells països llunyans on no hi havia estat mai, però gràcies al Consell d’Europa la setmana passada vaig poder conèixer aquest país, fronterer amb d’altres que pertanyien a l’antiga Unió Soviètica (com Kazakhstan, Uzbekistan i Tadjikistan) i la Xina. Un país on he trobat una societat molt jove, vibrant, amb moltes inquietuds sobre allò que passa a l’exterior i amb un caràcter mixt entre Europa i Àsia, que busca la proximitat i la conversa.
La meva missió al Kirguizistan, juntament amb la d’una quarantena de col·legues europeus, va ser la de supervisar les primeres eleccions d’aquell país després d’haver aprovat una nova Constitució i preservar el desenvolupament dels comicis. Unes eleccions que també han estat les primeres amb un canvi de sistema electoral, ja que passaven d’un model proporcional a un model mixt i malauradament d’un sistema semipresidencialista a un de presidencial.
Els dies abans ens van explicar les lleis i el funcionament del sistema electoral per vetllar per garantir unes bones condicions als electors. Vam conèixer els canvis a les paperetes, els nous formats i sobretot les tecnologies que emprarien a l’hora de votar els electors, com l’empremta digital i la identificació biomètrica, que s’introduïen en un escàner que feia un recompte provisional, tot i que posteriorment hi havia un recompte final.
I va arribar diumenge 29 de novembre, el dia decisiu. Els electors van començar a entrar als col·legis, plens de dubtes, com era normal. L’equip del qual formava part vam exercir a zones rurals i vam constatar que els canvis i la tecnologia que utilitzaven no era fàcil per a tothom.
Electors d’un país que malauradament ha tingut cinc comicis el darrer any, que està patint molts canvis i que culturalment és completament diferent al nostre. Una experiència que, com a parlamentari, ha estat totalment enriquidora, que de ben segur sempre recordaré, ja no tan sols pel fet de poder ajudar la ciutadania, sinó també per vetllar per la democràcia i haver pogut seguir tot el procés d’unes eleccions a gairebé 6.000 quilòmetres de casa.