Llibertat

La llibertat representa la capacitat que disposem les persones d’escollir o dur a terme allò que volem. Però no podem confondre la llibertat amb les normes que regeixen el funcionament d’una societat. Tampoc les podem confondre amb aquelles que es dictaminen com a defensa de la salut pública en benefici de la col·lectivitat. Quan vivim en societat ens trobem subjectes a determinades normes, que no sempre considerem del tot adequades o justes, però les hem de seguir. No sempre s’han de trobar incloses en un text legal, a vegades són fruit del funcionament respectuós de la pròpia societat. Sense entrar en detalls, segur que podem pensar en coses que volem fer o no fer, sota el criteri de la llibertat, però el fet de viure en una societat ens impedeix, o ens obliga a la seva realització. Les persones som animals socials i ens veiem obligats a compartir espais i recursos els uns amb els altres. Aquest fet representa per una banda beneficis en relació amb les coses que podem obtenir i que de forma individual no podríem aconseguir, i per l’altra banda, també té inconvenients en relació amb determinades renúncies que hem de fer, que poden ser més o menys importants, en funció dels nostres valors, i que poden afectar la nostra consideració sobre la llibertat individual. Per tant, la convivència ve donada per la percepció que tenim entre els beneficis que ens aporta viure en societat, i els inconvenients. La percepció que tindrem de la balança entre els beneficis i els inconvenients determinarà la qualitat de la convivència. Per tant, si els beneficis guanyen als inconvenients, aleshores podrem considerar que la convivència aporta coses positives a la nostra vida. En canvi, quan els inconvenients siguin més importants que els avantatges, aquesta convivència es percep com a negativa. Però aquesta valoració no pot estar condicionada per un fet únic. Cal ser rigorós i analitzar en conjunt el concepte de qualitat de convivència. Què positiu ens aporta la societat en la qual ens trobem, i què negatiu. No sempre trobarem que tot sigui del nostre gust a la perfecció. Sempre hi ha d’haver renúncies, o bé acceptacions. Per tant, les normes de convivència representen l’equilibri entre els guanys i les renúncies que hem de fer les persones per obtenir uns beneficis que garanteixin la pau social.