Nevada idíl·lica

“Quin cap de setmana llarg més meravellós que hem passat! Sí, ja sé que m’està malament dir-ho perquè hi ha molta gent que no pot fer vacances o que té tanta por d’aquesta mentida inventada de la pandèmia que viu tancada a pany i forrellat i sense alegria ni festa ni esperança en cap futur. Però jo, què voleu que us digui, no en tinc pas cap culpa.”

“Sí, a la tele deien que nevaria i no sé què de cadenes i de vent del nord, i alguna cosa sobre passaports Covid, mascaretes obligatòries i un tal torb, però a mi sí que... Es deuen pensar que tots som una colla de beneitons que ens ho creiem tot. Però no estava disposada que em traguessin la il·lusió de l’escapada amb la família i, a més, havíem de fer les compres de Nadal, que ja se sap que al País dels Pirineus és tot més barat perquè lliguen els gossos amb llonganisses.”

“I ha estat meravellós... I hem fet unes cues que en podrem parlar quinze dies! Vam agafar forfet per a tots i vam aparcar de franc a Encamp, un poble que no havíem vist mai perquè sempre hem anat per una variant que et du cap a les pistes. Que n’arriben a ser, de crèduls! Es pensaven que ens hi quedaríem, però cap al carrer de les botigues falta gent. Nevava, però vam deixar el cotxe en un aparcament a l’aire lliure perquè, és clar, per quatre volves... I vam anar arreu i enlloc d’enlloc ens van demanar cap passaport, amb els calerons en van fer prou. I en treure el cotxe tothom ens mirava perquè les rodes relliscaven i amunt i avall i enrere i fent la serp i res... Però gas i vam sortir. I després cua perquè hi havia molta gent que no duia cadenes ni rodes de no sé què que ens van dir els policies que s’havien de dur (que amables! Ni multa ni res!) I cues i més cues, fins i tot dilluns al vespre, quan ja marxàvem, que hi havia tot el país col·lapsat...”

Res, no em feu cas. Simplement intentava mirar-me el merder d’aquests dies amb els ulls d’una turista. Com que visc aquí, pago l’aparcament d’Encamp i hi vaig deixar el cotxe tot i estar equipat; pago tots els impostos haguts i per haver i, per no fer enfadar els de dalt, em vaig quedar a casa; arreu em demanen el passaport Covid i esperaré a comprar que tots acabin les vacances. Ep, potser demà la faré jo l’escapada.