Atrapats en una cua (de nou)

Abans de l’esclat de la crisi del 2008 l’enquesta del Centre de Recerca Sociològica (CRES) reflectia que el principal problema per a la societat andorrana era el trànsit. Segur que no hi havia problemes més greus? Probablement per a una part de la població sí, però fins que no es van notar de manera generalitzada els efectes de la recessió econòmica, els acomiadaments, els salaris congelats, la falta de feina... la qüestió del dia a dia que més afectava el conjunt de la ciutadania eren les cues, especialment en èpoques de gran afluència turística. I avui, un grapat d’anys després, i amb una realitat marcada per un problema tan greu com una pandèmia, les cues tornen a l’actualitat amb força després d’un pont de la Puríssima que ha omplert hotels, eixos comercials i estacions d’esquí i que, en conseqüència, ha col·lapsat una xarxa viària incapaç d’absorbir el gran volum de vehicles que s’han afegit al moviment habitual dels residents. Perquè el cert és que el trànsit segueix sent una qüestió sense resoldre i la paradoxa és que l'única alternativa al cotxe és un transport públic que també ha de passar per la carretera, amb la qual cosa els qui van fer cas a les recomanacions de deixar el vehicle privat a casa es van trobar atrapats igual en alguna cua. I això deixant de banda els problemes viscuts la nit de divendres pel temporal i un control d’equipaments que no va preveure que volent evitar el caos de cotxes sense equipar en una calçada nevada n’acabaria provocant un gual o major. En alguns d’aquells plans de turisme de l’època de les vaques grasses es van arribar a proposar animacions per evitar l’avorriment (quan no desesperació) dels conductors atrapats. Perquè les grans retencions eren sinònim d’èxit. Hi ha qui encara s’ho pren amb humor, com els que van crear melodies amb el clàxon per animar l’espera a la carretera. Però no és graciós. La mobilitat interna necessita plans per poder respondre a problemes que es poden predir. Plans de contingència fins que no arribi (si és que arriba) un transport alternatiu al de carretera. Curiosament, just abans del pont es donava a conèixer l’estudi que veu viable un tramvia. Ara seria fàcil comprar la idea si no fos tan cara...