Els xivatos

“El periodisme és lliure o és una farsa”, va dir Rodolfo Walsh, militant dels Montoneros argentins, abans de ser desaparegut el 1977.

“No disparin al missatger per revelar veritats incòmodes”, va escriure Julian Assange ara fa 12 anys.

Set anys després deia que “WikiLeaks és un servei públic internacional; ens especialitzem a permetre a periodistes o informants que han estat censurats a presentar els seus materials al públic”.

Avui, l’australià es troba a les portes de l'extradició als EUA. En cas de produir-se, els seus ossos es podriran a la presó. La qüestió, en el seu cas, és que no se’l vol reconèixer com a periodista, cosa que el protegiria legalment. Malgrat que va ser ell el primer a establir el concepte de periodisme científic. Aquest consisteix a divulgar una notícia acompanyada dels documents originals en què se sustenta. Així el lector pot clicar en ells i decidir si la notícia és versemblant. Només així el públic pot jutjar per ell mateix i tenir opinió pròpia.

De llavors ençà, s’han donat molts exemples de periodisme científic. Des dels Panama Papers fins als enregistraments d’en Villarejo. Tota aquesta informació periodística s’ha aconseguit gràcies a aquells que informen sobre una persona o organització que es dedica a una activitat il·lícita. És gent a la qual caldria protegir.

Acabem de saber de dos casos recents. D’una banda, el d’un informàtic d’un col·legi de Barcelona que va denunciar als Mossos la troballa de pornografia infantil a l’ordinador del rector de la parròquia Pare Manyanet; de l’altra, la denúncia pública del president del SIPAAG (el sindicat de funcionaris) lamentant la deficient planificació a l’Oficina Covid.

En el cas català, el col·legi ha castigat l’informàtic per denunciar la troballa de material pedòfil als Mossos, en comptes de fer-ho a la direcció del centre. Si ho hagués fet, probablement la Congregació dels Fills de la Sagrada Família hauria enterrat el cas. En el cas andorrà, el govern ha acusat el representant dels funcionaris de perjudicar-lo, convidant-lo a anar a la batllia, sabedor que en cap cas prosperaria una querella. El nepotisme no està tipificat com a delicte.

Malauradament, sabem per experiència que, quan s’enfronten la veritat i el poder, el poder sempre guanya.