Absurditat nadalenca

Ja ho tinc decidit i ningú em farà canviar d’opinió. Aquest any, ni rodes de contacte ni cadenes! Què s’han pensat aquests ximplets? És el meu cotxe, és la meva llibertat i tinc el dret de fer el que em dona la gana. Ja ho sé, tots els mitjans coincideixen a dir que aquests equipaments són imprescindibles i que la seva eficàcia està més que demostrada. En realitat, una burda manipulació, en la qual no cauré de cap manera. En efecte, si ho analitzem amb objectivitat, la meva evidentment, només els fabricants han cursat les suposades proves que justificarien aquesta conclusió. Per tant, no m’ho crec. És només un parany per fer-nos gastar diners i engreixar aquests industrials amb suculents beneficis. La prova és que la meva veïna, la Matilda, encara que hagi complert amb els manaments governamentals i hagi degudament equipat el seu vehicle, ha tingut un accident. El seu cotxe ha relliscat i ha caigut a la cuneta. Un exemple que evidencia, per tant, que tots aquests assajos són manipulats del tot. A més a més, són de molt poca fiabilitat. Així, un altre veí meu, l’Alfons, ja ha canviat aquests equipaments tres vegades, durant aquests últims 25 anys. Per tant, una despesa que només té, com he dit abans, una única finalitat: enriquir l’oligarquia del pneumàtic. A més a més, em pregunto, amb quin material estan fabricats? Ni ho sabem. I no tenim cap garantia tampoc que no hi hagin injectat un xip de la 5G que atempti contra la nostra salut i la nostra vida privada. També sospito que la neu és un invent d’aquests mateixos industrials. Aprofiten la nit, quan descansem, per, amb camions furtius, dipositar-la a tots els carrers de la parròquia, per després justificar l’obligació de comprar rodes de contacte o cadenes. I aquesta maniobra té una altra finalitat malèfica. Permet al Govern seguir-me la traça, aquesta que deixen els meus pneumàtics en aquella neu que subreptíciament s’ha expandit durant la nit. Aquest any, doncs, ni rodes de contacte, ni cadenes. Aquesta és la meva llibertat i l’exercitaré plenament. I si mai m’enduc pel davant el cotxe que arriba enfront, que segurament estarà equipat, serà culpa seva. I res no em podrà convèncer que no tinc raó. Ni el Pare Noel!