La privacitat per defecte

El debat sobre el futur de la privadesa és ineludible. De fet, és inajornable. L’objectiu és decidir com es pot lluitar per un Internet on la privadesa sigui l’opció predeterminada. Per moure's en un entorn digital on tots els dispositius, plataformes, webs i xarxes estiguin configurades per protegir la nostra intimitat. No pas perquè s’hagi d’amagar res, sinó perquè hi ha molt a protegir.

Però cal saber que la lluita per la privadesa requereix molt més que tecnologia. Requereix esforços legals. Els han de fer tant el legisladors com les institucions. A més, requereix fer oposició als tribunals per part de les empreses i altres organitzacions. Perquè no pot ser que les autoritats obliguin a lliurar determinada informació dels usuaris.

Endemés, cal tenir present que de la protecció de la privadesa també en depèn una competència empresarial sana, en igualtat de condicions. Per això el Parlament Europeu està a punt de votar la Llei de mercats digitals (DMA), la legislació més ambiciosa per frenar els abusos de les Big Tech.

Aquesta llei té com a objectiu restablir la competència a l'economia en línia, evitant que els magnats de les grans tecnologiques abusin del seu poder. Els legisladors europeus estan debatent els serrells de la llei, la qual cosa significa que ara és un moment crucial per pressionar-los, perquè permetin que tothom triï les aplicacions bàsiques que s'instal·len als seus dispositius.

Mentrestant, aquí, on encara s’està implorant a la banca que ens permeti disposar de PayPal frontera endins, la legislació sobre la privacitat avança molt tímidament. Potser seria el moment, aprofitant l’impuls de la lluita per la privadesa que s'estén per tot arreu, de legislar en la mateixa direcció. Andorra no en pot quedar al marge. Ans al contrari. Actuar amb reserva forma part del tarannà andorrà. Ara que ja no és un paradís fiscal, podria ser, sense gaires esforços, un paradís on protegir les dades personals. Un entorn on aquestes fossin tan preservades com ho han estat fins fa poc les dades bancàries. Per aquest motiu, ja que les dades són el nou petroli, s’haurien de protegir al màxim.