Europa es mou

No puc acabar l’any sense unes ratlles sobre Europa. “E pur si muove!”, diuen que va dir, somort, Galileu. Es mou. Ronsament, però Europa es mou des de la Gran Recessió i l’austeritarisme amb la lliçó ja apresa del desastre social provocat, que la pandèmia ha tapat. Es mou amb el pla de recuperació del Next Generation, en no tenir, en aquests moments, cap condicionament fiscal sinó complir els objectius de recuperació i transformació econòmica digital, verda i social. Això sí, segons les recomanacions per a reformes i inversions del Consell Europeu d’aquest estiu per a cada país, amb transparència i verificació. Es mou, es mou en un lent, com sempre, inici de canvi de paradigma.

Alemanya també es mou. Són a la meva memòria les discussions al Col·legi Espanyol i els companys de la Universitat de Munic dels anys 70, actors d’aquells nous moviments socials, ecologistes, feministes, pacifistes... que s’aglutinaren en Die Grünen, els Verds, amb l’Atomkraft? Nein Danke, el logotip del sol roig que riu. O tempora! No serà bufar i fer ampolles el govern tripartit de Scholz, una nova esperança, però, en la construcció d’Europa, sobretot si Alemanya és capaç de trencar i deixar de ser un “colós entotsolat”, com diu Jürgen Habermas, el filòsof alemany més reconegut internacionalment. Un país egocèntric, embadalit, absort, admirat de si mateix des de la unificació. En l’actual panorama del nou desordre mundial i en el polvorí dels veïns de l’escala de l’est, els “moviments” d’Alemanya tornen a tenir un gran pes en el futur d’Europa, que pot ajudar-la a sortir de la “crisi existencial”, activant ara l’agenda de reformes en el debat sobre les regles fiscals i sobre el futur del pla de recuperació econòmica. I tot amb l’objectiu final de caminar cap a una unió política de caràcter federal. Scholz diu que la vol. Sens dubte hi pot ajudar la Conferència sobre el Futur d’Europa, sempre que al final es reformin els Tractats. No serà fàcil, però aquí som i aquí dialoga i discuteix Andorra, ara des d’un pis més alt, per tancar un acord d’associació. I una vegada tancat amb consens, no caldria dur-lo a cap referèndum, la manera tàctica avui de fer caure els governs, com el Brexit.

En fi, bon any!