Màgia

No cal que m’ho expliquis. Ho sé perfectament perquè a tots, un any o un altre (o als qui som més tanoques quasi cada any), ens ha passat el mateix. Segur que, en anar a dormir, fent veure que ets un adult amb criteri i convençut que fa anys que has deixat de ser un infant crèdul i beneitó, no has deixat ni mam ni nyam per als Reis ni per als camells. No, no és que te n’hagis descuidat, sinó que ho has fet a consciència, però llavors has passat mala nit: t’has girat i regirat, t’has aixecat dues o tres vegades a fer el pipí o a fer un glop de llet o a atacar els relleus de les neules o de la rajola de torró que encara tens entaforats en algun racó de la cuina. Fins i tot, un parell de vegades, has mig obert els ulls perquè t’ha semblat que senties grinyolar la porta del balcó i passes al menjador i els has tornat a tancar de seguida, no fos cas que... Saps que tens insomni quan pateixes i sofries pensant que potser sí, que potser encara no has crescut i que, sense haver fet cap present a Ses Majestats, no et deixarien ni carbó, encara que fos de sucre.

I a primera hora, entre badalls i estirades, amb la gola seca i els ulls entumits, ja has saltat del llit. Has volgut dissimular i has seguit la rutina que fa anys que et marca l’anar fent dels festius: has anat al vàter, t’has estrijolat, t’has vestit, has anat a la cuina, has encès el primer cigarret del dia mentre posaves la cafetera i la torradora, has esmorzat assegut a la tauleta de la cuina mirant al mòbil les notícies i llegint la xerrameca de la Carol al Diari, has encès el segon cigarret i has intentat fer algun tuti al Paraulògic, però al cap d’una dotzena de paraules ja miraves de cua d’ull cap a la porta del menjador encuriosit per si de cas. Has exhalat una glopada de fum, t’has penedit d’haver-te fet gran i has gosat comportar-te com una criatura.

T’has aixecat amb el cul d’en Jaumet, t’has posat els ulls a la punta dels dits i t’has pintat la curiositat als ulls i un somriure a la cara de pa de ral. Has anat cap al menjador i has obert el llum. El cor t’ha fet un salt i la flaire de la infantesa t’ha penetrat tots els porus de la pell. I t’has adonat que els Reis d’Orient t’han dut la màgia de tota una vida.