Gràcies i a reveure!

M’agradaria començar aquest darrer Foc i lloc desitjant de tot cor a l’amable lector un bon 2022 com també que els Reis d’Orient hagin estat infinitament generosos.

Començaré aquest any deixant d’escriure en aquesta columna. No ha estat una decisió fàcil. Des de meitats del 2014 escric quinzenalment en aquest espai. Al llarg de tots aquests anys he escrit al voltant de 180 articles d’opinió en el Foc i lloc d’aquest diari. Cada vegada que ho penso em sembla increïble. Escriure periòdicament ha estat un repte personal enormement enriquidor. Posar-se cada quinze dies davant un full en blanc és un exercici estimulant i enriquidor. Però ha arribat el moment de tancar aquesta porta per obrir-ne d’altres. Però, abans, no voldria deixar d’agrair a totes les persones que algun divendres han dedicat una estona de la seva vida a llegir un dels meus escrits.

Vull agrair també a les persones que han deixat a la versió digital del diari els seus comentaris, tant positius com crítics. Un comentari, en el sentit que sigui, no deixa de ser una demostració que hi ha algú a l’altra banda. Admiro els articulistes que estableixen a través dels missatges un diàleg amb els lectors. En el meu cas, tot i la voluntat de fer-ho, m’ha estat impossible estar pendent dels comentaris que es publiquen al llarg del dia. Em disculpo.

També vull mostrar l’agraïment als responsables del Diari d’Andorra per haver-me deixat sempre escriure amb total llibertat i sense cap interferència en aquests centímetres quadrats de paper que acumulen ja tanta història. També voldria agrair la paciència dels responsables de la secció quan en alguna ocasió, a les 8 del vespre del dijous, encara no havia enviat el meu escrit. La voluntat no és deixar d’escriure articles d’opinió, tot i que ja no serà periòdicament.

Així que segur que ens anirem retrobant. Moltes gràcies i a reveure!