Odi representatiu

Per molts anys a tots: la nostra discussió estrella ja ha fet una volta al sol. Amb moltes més evidències a favor dels uns i moltes més susceptibilitats a l’epidermis dels altres. I amb unes trinxeres que no avançaran o que ho faran a escala mil·limètrica. Perquè la discussió s’ha tornat indiscutible. Perquè els dos bàndols no parlen el mateix idioma i no accepten intèrpret: els uns parlen de fets i de dades i els altres parlen dels seus fets i de les seves dades i de les seves sensacions i de les seves conviccions. I arribats aquí, val més claudicar, perquè les trinxeres, deixeu-me insistir-hi, no es mouran. I sí, quina llauna i que injust i tot el que vulgueu. Aquestes claudicacions, però, són del tot habituals en democràcia. Que les mesures actuals ens semblen correctes? Llestos, ja ho tenim, el sistema està amb nosaltres, conformem-nos amb la victòria, no aspirem que absolutament tothom hi combregui. Que les mesures ens semblen excessives o insuficients? Doncs tu, com amb tantes altres coses, ens queden dues vies perfectament compatibles: respectar-les (ves tu quin remei, és el que sembla voler la majoria) i mobilitzar-nos per canviar-les. Això sí, una cosa que sí que estaria bé a l’hora de canalitzar el nostre malestar és apuntar cap a dalt, cap al poder en sentit ampli. Deixem-nos estar de retreure-li a algú que no s’ha vacunat que es vacuni (perquè no funciona, perquè aquesta posició ja està prou ben representada, perquè no tenim ni la més mínima idea de quina por concreta pot explicar una negativa concreta d’una persona concreta i perquè, ei, si la vacunació no és obligatòria, no és obligatòria, assumim-ho o exigim-ne el contrari), deixem-nos estar d’encarar-nos amb els cambrers que no poden triar no demanar el passaport Covid, deixem-nos estar de creure’ns els únics elegits que veiem la veritat revelada sobre la maldat de les vacunes i de tractar als altres de mesells i d’ignorants, deixem-nos estar de burxar els qui creuen en les fake news i fotem més canya als qui se les inventen i les difonen. L’ideal seria que el debat públic fos horitzontal, entre ciutadans. Amb els nivells de crispació actual i després d’un any d’odiar-nos, potser que passem a una altra cosa. I a demanar-li explicacions només als qui ens representen, que per això hi són.