Algunes coses bones

Farta de profetes de la por, de pessimistes convençuts, de llàgrimes de cocodril, d’infeliços persistents, de realitats manipulades, de malalties i morts, de foscor i soledat, de greixosos saturats, d’escardalencs famèlics, d’animalistes animals, de vegetarians que vegeten, de carnívors que mosseguen, de polítics que fan riure, de pallassos que fan pensar, d’escriptors que gargotegen, d’analfabets que escriuen, de fumadors emprenyats, de gossos que miolen i de gats que borden, dels protectors de qualsevol cosa excepte d’allò que volen protegir els altres, dels morts que passegen i dels vius que són morts, m’he mirat el que portem d’any amb les ulleres netes i l’he tastat amb el gust esbandit de grans àpats i masses mams, l’he flairat després d’una tramuntanada neta i l’he escoltat amb els cucs de les orelles acabats de tornar de vacances.

I he vist un cel blau impol·lut a la cresta de les muntanyes i un mar blau fosc enllà de les onades, les volves de neu a les branques dels arbres i el rebuf del vent fent tremolar l’aire; he albirat un futur fet d’incògnites noves i un camí ple de sorpreses inesperades, un nen amb una nina assegut en un marge i una nena amb un cavallet de fusta que se’l mirava; de reüll, he ullat Janus que somreia amb totes dues cares. I he sentit la salabror de les llàgrimes d’un riure sense aturador i la dolçor del cotó fluix de sucre a la barba de qualsevol pare, l’amargor de l’oblidar amb massa rapidesa i l’acidesa de les dites dels vells verds (a la poma de ses dones sempre hi ha coses a fer) i de les velles de la vora del foc (ens n’anirem al llit, posarem pèl sobre pèl i el belluguet al mig). I he olorat les grandalles blanques i les roses roges a ple hivern i el perfum dels somriures dels infants en tornar de l’escola, l’aroma dels caramels d’eucaliptus de l’àvia i dels mocadors de la calaixera del mas, la flaire d’allò que és pur i net i bo i... M’he entendrit amb el cant del merlot jugant a fet i amagar amb la merla, he sentit el cor alegre i el pensament lliure de la bona gent i he escoltat el silenci fugint de puntetes i les promeses de l’aire.

No. Del tacte no me’n descuidava. Tot això ho he tocat amb la punta del cor i amb les ales de l’ànima.