Els premis ESLAND

Fa just una setmana es va celebrar al Palau de la Música de la capital catalana la primera edició dels Premis ESLAND. Un cerimonial en què es van entregar els guardons a la creació de contingut a Espanya, Llatinoamèrica i Andorra. D’aquí el nom.

Ha estat un esdeveniment impulsat pel poblador andorrà i streamer conegut com a TheGrefg. Cal destacar la inclusió d’Andorra, alhora que prendre nota de la poca repercussió als mitjans d’informació locals, tot i el premi al youtuber de futbol andorrà Spursito.

Primer, perquè la creació de contingut és un sector important de la nostra economia. Andorra és Terra de Creadors. Segon, perquè, casualitat o no, el trofeu que s’entrega és una lletra A. La de l’Andorra del futur? Tercer, el fet que siguin tants els streamers que s’han establert en aquestes valls, on han trobat un ecosistema ideal per a la seva activitat.

L’acte, que va ser retransmès en directe per la plataforma Twitch, es pot visualitzar ara al canal twitch.tv/thegrefg. La seva repercussió global ja supera els vint milions de visualitzacions. En definitiva, un esdeveniment d’alta volada del qual el país hauria de sentir-se orgullós.

I és que ser un o una streamer és una feina dura, solitària i inestable, però addictiva. Només aquelles persones de les quals la popularitat i ingressos depenen de la seva capacitat d’alimentar constantment la bèstia que és l’algoritme en són conscients. Encara que a algunes persones els puguin semblar uns eixelebrats, no ho són pas. De fet, són uns valents. Perquè si no pugen a la plataforma continguts creatius a un ritme constant, aquesta els pot condemnar a la irrellevància. I en aquesta indústria, això és l’equivalent a la pena de mort digital.

Només per això han de ser valorats pel que són: grans professionals del món de l’entreteniment. La seva aportació a la cultura contemporània i a la indústria de l’entreteniment és capital. Sense la seva feina, en una societat inclinada a la cerca del divertiment constant i la distracció, no podríem escapar de la nostra condició de simples humans. No pas perquè els continguts que generen ens aportin recompenses materials o morals, sinó perquè ens distreuen de pensar en nosaltres, i alhora ens diverteixen.