Eleccions al cantó

Cap a final d’abril, els nostres estimats veïns del nord elegiran el seu president. I, a l’ensems, el nostre Copríncep, sense que haguem pogut opinar, com és de costum. Això és degut a la nostra estructuració institucional, ideada en el moment dels Pariatges i vigent des d’aleshores, salvat una curta interrupció entre la Revolució francesa i l’accessió al poder de Napoleó.

Pel que ens afecta, i sense entrar evidentment en cap valoració política que no ens pertoca, no hi ha cap dubte que el més senzill seria que es torni a designar l’actual Copríncep. Ja coneix el país i els seus habitants i ha demostrat, durant el seu mandat i més particularment en el moment del seu viatge a les Valls, certa estima que no es pot menysprear de cap manera. A més a més, si un altre candidat o candidata recull el sufragi dels electors francesos s’haurà de repetir aquesta tasca feixuga d’informar degudament el nou equip al poder de les nostres peculiaritats i també necessitats. I conseqüentment es crearà cert retard en diferents àmbits, entre altres el de l’acostament a Europa que perseguim des de fa temps, tot i els perills que pot comportar, atesa la dissimetria existent. No podem deixar de banda que l’èxit d’aquesta negociació, més enllà dels esforços que estem desplegant, també depèn de la complicitat dels nostres dos potents veïns, amb els quals hem de poder comptar.

Dit això, aquesta elecció, vista en clau andorrana, podria suscitar altra vegada la discussió sobre l’adequació actual de les nostres institucions. Resumidament, dues tesis s’oposen. La primera considera convenient, inclús renunciant a alguns drets individuals, mantenir l’esmentada estructura, que ha permès la supervivència d’Andorra al llarg dels segles i que faculta, encara avui, la seva inserció en un món globalitzat. La segona pregona, a vegades sense expressar-ho de forma clara i entenedora, per un nou sistema polític, que podria implicar la desaparició dels Coprínceps. Sembla complicat apropar unes posicions tan contraposades. Ara bé, aquest debat compromet el nostre futur i, atesa la seva transcendència, és obligació de tots els actors d’actuar, en tot moment, amb total transparència de cara a la ciutadania.