Utilitats inútils

Una cosa és el capitalisme com a mal menor a l’hora d’intercanviar-nos coses entre nosaltres i una altra és el capitalisme com a sistema totalitari (i sí, m’he passat una bona estona valorant l’ús de l’adjectiu; la columna, de fet, va d’això, passin passin (de fet, que en certa manera m’hagi sentit obligat a haver obert el primer parèntesi ve donat per l’hegemonia ideològica del capitalisme i per la manera ferotge que té de protegir-la, no admetent cap crítica en contra (no incorporant-les al sistema és la seva manera elegant de no admetre les crítiques sota una aparença d’obertura) i fent passar per desorientats tots els qui no acaten la veritat revelada)). Que la propietat sigui privada i que qui ofereix coses als altres les vengui en funció de com de desitjada és aquella cosa que ofereix, doncs mira, parlem-ne. Amb el capitalisme com a ideologia totalitària, en canvi, ens hauríem de començar a plantejar fins quan deixem que duri la broma. Perquè el capitalisme, com a ideologia, ja ho acapara pràcticament tot: la nostra relació amb l’entorn, les relacions entre nosaltres, la salut, l’educació, la cultura... És ben curiós, de fet, com el sistema del laissez faire, laissez passer, del fora les mans públiques de l’economia, ho acapara tot, ho impregna tot i empeny dia rere dia perquè els principis que li van bé a l’esfera econòmica dominin totes les cantonades de les nostres vides, fent passar per naturalitat allò que és defensa de l’hegemonia d’una manera particular, arbitrària i interessada de fer funcionar el món. En el moment actual d’aquesta ofensiva permanent, hi ha dos principis on s’estan concentrant molts dels esforços: el de la maximització com a principi general (consumiu més, mireu més pel·lis, relacioneu-vos més, produïu més), que ja hem comentat algun altre dia, i el de la productivitat, que s’ataca des de la dominació a l’hora de determinar què és útil i què no ho és. És des d’aquí, crec, que ens hem de mirar els enèsims intents, aquí i allà, per foragitar les arts i les humanitats de les escoles i substituir-les per tot allò que ens faci més productius, encara que sigui per produir més i millor totes aquelles coses que no necessitem i que acabaran amb nosaltres. El cas és ser productiu, mai no ens hem preguntat gaire per a què.