La millor del món

Si vostè és un amant del futbol, si us plau, no llegeixi aquest article. No vull molestar ningú amb les meves paraules. Passi als altres columnistes, n’hi ha de molt bons que no feriran la seva sensibilitat. Surti a passejar, miri un partit local des de la grada sense preocupar-se pel que pugui dir jo del seu esport preferit. Jo, que no en tinc ni idea, per primer cop m’aventuro en terrer desconegut, camp rival, visitant en estadi hostil: avui parlaré de futbol, essent una de les persones menys indicades per fer-ho. Però si els periodistes esportius sovint parlen amb ínfules de presocràtics, també hauria de poder impostar un llenguatge versemblant malgrat que no sabria explicar què és un fora de joc (i això que més d’un cop m’he sentit fora de lloc). Que el futbol no m’interessi ni gota no té a veure amb el futbol en si, sinó amb tot el que l’envolta. Cansa la seva omnipresència, que els periodistes esportius no tinguin ni idea de molts altres esports, que el Messies o el Romualdo ocupin espai social perquè s’han torçat el turmell, quan al món hi ha moltes altres urgències i necessitats. Pa i circ. És un negoci insultant: els sous desorbitats, els drets televisius, el marxandatge, el consumisme irracional, el seguidisme de ramat, les trampes i la violència com a part integrada del joc. He dit joc? Espero que ja no quedi cap aficionat espiant entre línies perquè el futbol deu ser un dels esports en què el masclisme està més arrelat i tolerat. De proves no en falten, des de l’abisme salarial entre futbolistes homes i dones, fins al ressò mediàtic. Un exemple: Clàudia Pons Xandri acaba de rebre el premi a millor seleccionadora del món (sí, del món mundial) com a seleccionadora de futbol sala femení competint amb els millors entrenadors de l’univers, perquè per a la tàctica i l’estratègia no cal testosterona ni un parell d’ous, només tenir vista i mà esquerra. Però la notícia ha passat pràcticament desapercebuda. Perquè és dona? Perquè és futbol femení? Quin hauria estat el ressò mediàtic si hagués guanyat un home? La Clàudia és de Bagà, aquí al costat de casa. I és la millor del món. Qui ho pot dir, això? Que aquestes línies serveixin perquè totes les Clàudies es plantin i lluitin pel que volen. El món us necessita.