Parlar català en la intimitat

Ben aviat només es parlarà català en la intimitat. N’hi ha prou amb estar atents a les publicitats, rètols i altres espais públics de comunicació per constatar-ho. La llengua anglosaxona impera arreu. Meritxell i Carlemany són The Shopping Mile. El Freeride World Tour ens visita sovint. En general, és un fet que aquí el “multisport” es practica en anglès. Es pot comprovar visitant el web de l’Andorra Multisport Festival. A l’hora de divertir-se, també els grups musicals trien noms anglesos. Igual que els dels bars on van a tocar. El món de l’art també s’ha sumat a l’onada shakespeariana. Hi ha artistes plàstics autòctons que posen títols anglesos a les seves exposicions. Hom pot imaginar, doncs, que plasmen les seves emocions tal com les senten, en la llengua de Shakespeare. Què dir dels discjòqueis residents! Amb noms anglòfils, com John, Rob, Richy, sovint complementats amb Mega o Max, es dediquen a fer de punxadiscos d’estils com el house, rock, disco, glam, reggae, country, heavy, punk, tecno, trance, chill-out, drum and bass, dubstep, hip-hop. Ai, las! Que vingui La Sonsoni i ens rescati!

Així les coses, Andorra es mereixeria un o una discjòquei que hagués triat un nom ben andorrà. Proposem que algú d’ells faci servir el de Manual-DJ (pronunciar di jei), en homenatge a l’advocat andorrà Antoni Fiter i Rossell, autor del Manual Digest.

Prou broma. Perquè per a aquells que veritablement s’estimen la llengua pròpia, la que feia servir la seva mare quan eren petits, el panorama que tenen al davant es desolador. Més encara quan veuen que caldria una tasca titànica per anivellar el pendent que fa relliscar les noves generacions cap a l’uniformisme lingüístic. Un pendent relliscós creat per la indústria de l’entreteniment. D’aquí la importància de fer llegir als infants llibres en la seva llengua. D’exigir des del parlament el doblatge de les pel·lícules i sèries a la llengua oficial. L’etiquetatge dels productes. La retolació dels comerços. La divulgació dels noms de les coses. L’atenció al públic en català. L’exigència del domini de l’idioma per renovar un permís de sojorn i treball. Són moltes les mesures senzilles que es poden implantar, si es té la voluntat política de fer-les complir, sense continuar mirant cap a un altre costat.